La cinta daurada
Totes les Margueridetes
se volen casâ aquest any.
Ai! trista de mi, més trista,
que hauré d'esperâ un altre any.
A sota d'una oliva, oliva,
a sota d'una oliva un ram.
Tinc el galant a la guerra,
no sé si me'l mataran.
Si me'l maten, que me'l matin:
soleta m'iré quedant.
—Tres germans tinc a la guerra:
te'n podras triâ'l més gran.—
Si n'hi havien tres ninetes
molt boniques i galants.
Ja la una diu a l'altra:
—Els aimadors quan vindran?—
Respongué la més grandeta:
—El meu no trigarà un any.—
Respongué la mitjanseta:
—El meu no trigarà tant.—
La xica surt en finestra:
veu que ve dalt de cavall.
De tant lluny com l'en va veure,
ja li n'allarga les mans.
—Déu lo guard, lo caballeru;
Déu lo guard, lo Don Juan.
¿Què'm porteu d'aquelles terres,
d'allí ont heu estat tants anys?
—Les joies que jo vos porto
no sé si us agradaran.
No són sabates ni mitges,
ni clavells valencians:
n'es una cinta daurada
d'antiqüeles i brillants;
n'es una cinta daurada
que no es feta de cristians:
n'es d'un moro i una mora
que hi han treballat set anys.