Segona serie de cançons populars catalanes/Fum, fum, fum

Aquest text tracta sobre versió de 1909. Per a altres versions, vegeu Fum, fum, fum.

FUM, FUM, FUM

A vinticinc de Desembre,
     fum, fum, fum,
ha nascut un minyonet
ros i blanquet,
fill de la Verge Maria;
n'es nat en una establia,
     fum, fum, fum.

Aquí dalt de la montanya,
     fum, fum, fum,
si n'hi han dos pastorets
abrigadets
amb la pell i la samarra;
mengen ous i botifarra,
     fum, fum, fum.

Qui'n dirà més gran mentida?
     fum, fum, fum,
Ja'n respon el majoral
amb gran cabal:
— Jo'n faré dèu mil camades
amb un salt totes plegades,
     fum, fum, fum.

Ja'n va respondre en Diego:
     fum, fum, fum,
— Bé t'enganyes per meitat,
tu, Escarbat,
que tu sempre per fingir-te
jo mentida tinc de dir-te,
     fum, fum, fum.

Les llangonices d'aquell,
     fum, fum, fum,
bé sé prou qui les ne trau,
i a mi ja'm plau,
i el vi dolç de la padrina
jo me'l bec per medecina,
     fum, fum, fum.

A vinticinc de Desembre,
     fum, fum, fum,
es el dia de Nadal
molt principal;
quan eixirem de maitines
farem bones restolines,
     fum, fum, fum.

Déu nos dó unes santes festes,
     fum, fum, fum,
amb temps de fret i calor,
i molt millor
fent-ne de Jesús memoria
lo tindrem sempre a la Gloria
     fum, fum, fum.