Segona serie de cançons populars catalanes/El Caçador
Aquest text tracta sobre una versió de 1909. Per a altres versions, vegeu El caçador.
Un matí, a trenc d'aubada,
jo me'n vaig anâ a caçâ.
Saltant barrancs i montanyes
una nina vaig trobâ.
Entaulant conversa amb ella
jo l'amor li demaní;
la resposta que ella'm feia:
—Caçadô, us burleu de mi.
Demaneu-me al pare i mare,
que, si ells hi venen bé,
jo us prometo de paraula
que, per mi no's perdrà re.—
Pensant no més en sos pares,
jo no podia dormir,
per saber què'm respondrien,
si me'n dirien que sí.
A son pare i a sa mare
jo 'ls la vaig 'nâ a demanar.
La resposta que me'n feien
que s'hi volien pensar.
Resposta no n'han tornada:
no m'han dit ni sí, ni no;
entre mi mateix pensava:
volen un partit millor.
