Se despedeix un galan de sa dama, cansat de adorarla, sens haber lográt alguna correspondencia

<<< A la vanitat de una dama que desdenyá lo casarse ab un cavaller, persuadintse no ser tan bo com ella, esent tots de una mateixa prosapia

Se despedeix un galan de sa dama, cansat de adorarla, sens haber lográt alguna correspondencia

>>> Alaba lo autor á un poeta Aragonés, nomenat D.N. de Heredia

SONETO X.

Se despedeix un galan de sa dama, cansat de adorarla, sens haber lográt alguna correspondencia.

  Ay ! cap de tal en mi, no so mussol,
Que á una careta que m' fa eixir de lloch,
Haja cremát encens y fet mes foch
Que feren los egiptes al deu sol !
  Y que haja babeját com caragol,
Imaginant ab son florit badoch,
Y que fentme favors de poch en poch,
Pensára ser volgut unich y sol!
  Ha ! ben haja per sempre un desengany,
Que m' ha portat á temps, que he conegut,
Que de asó no n' puch treurer algun guany.
  Y puix á tal extrem so ja vingut;
Antes de no arribar á major dany,
Estich per no ser asa resolut.