A la vanitat de una dama que desdenyá lo casarse ab un cavaller, persuadintse no ser tan bo com ella, esent tots de una mateixa prosapia


SONETO IX.

A la vanitat de una dama que desdenyá lo casarse ab un cavaller, persuadintse no ser tan bo com ella, esent tots de una mateixa prosapia.

  De l' arca hont se embarcá naturalesa,
Saltá Jafét, las ayguas sosegadas;
Y en lo punt se li foren entregadas
De Europa las Regions y terra estesa.
  Y com foc la muller de gran empresa,
Ab sa ventricultura, en breus anyadas
Tingué de humanas plantas adornadas
Las terras despulladas de bellesa.
  Tubal fonch lo primer que en nostra Espanya
Trasplantá la muller, y florí en ella,
Y es lo tronch de la rama vostra y mia.
  Sent axí, la molt dama, que se estranya?
Podrá fer una arrel tal maravella,
Brotar cardots y rams de satalía.