Santa Madalena

SANTA MADALENA.

Marta 's lleva demati—á sermò se n' es anada,
quan tornava de sermò—se 'n va á casa sa germana.
Dalt del cel,
dalt del cel tindrém posada,
dalt del cel.
Madalena 's pentinava—ab una pinta daurada,
mentres que se 'n pentinava—ja n' arriba sa germana.
—¿Me dirias Madalena—si has anat á missa encara?
-No hi he anat, germana, no—ni en tal cosa no hi pensava.
—Veshi, veshi, Madalena—quedarás enamorada,
que hi predica un jovenet—un ángel del cel semblava.»
Madalena se 'n va á dalt—á posars' las sevas galas;
se 'n posa los anells d' or,—las manillas y arracadas,
y la prenda del or fi—al seu cor se la posava,
y tambè lo manto d' or—que per terra arrossegava.
Madalena se n' hi va—ab sos criats y criadas.
Al se' al entrant de la sgleya—se mig gira á una criada.
—Válgam Deu, quin jovenet,—llástima que sia frare! »
A la porta de la sgleya—deixa als que l' acompanyavan.
Sgleya amunt, sgleya avall—no troba lloch hont posarse;
per sentir millò' 'l sermò—sota la trona 's posava.
Lo primer mot del sermò—per Madalena ja anava.
Las paraulas que sentia—totas lo cor li tocavan.
Quan son al mig del sermò—Madalena cáu en basca.
—No 't desmayis Madalena—que lo sermò ja s' acaba.»
Ja se 'n treu los anells d' or,—las manillas y arracada,
y la prenda del or fi—als seus peus se la posava.
Acabat qu' es lo sermò—Madalena se 'n tornava.
A la porta de la sgleya—un penitent hi trobava.

—Me dirias, penitent,—¿ahont es aquell bon frare?
—A la taula n' es Jesus,—n' es allá que dina encara.»
Madalena se n' hi va—sota la taula 's posava.
Los ossos que Jesus llensa—ella los arreplegava.
Ab llágrimas dels seus ulls—los peus de Cristo rentava
y ab la sua cabellera—Madalena 'ls aixugava.
Bon Jesus se 'n va adonar—promptement li preguntava:
—¿Que buscas tu, Madalena,—que buscas sota la taula?
—Busco per aquí á Jesus—si voldria confessarme.
—¿De que 't confessarás tu?—¿De que 't confessarás ara?
—¿De que me 'n confessarè?—De las mas culpas passadas.
—La penitencia que 't dò—set anys en una montanya
menjant herbas y fenolls,—menjant herbas amargantas.»
Acabat de los set anys—Jesus per allí passava.
—Alsat, álsat Madalena—que ja ne estás perdonada.»
Madalena se n' alsat—cap á casa se 'n tornava.
Quan va ser á mig camí—troba una font de aiga clara.
Ab l' aiga de aquella font—las sevas mans se 'n rentava.
-Ay, mans qui' us ha vist y 'us véu-com ne son desfiguradas!»
Ja sent una veu que diu:—«Madalena n' ets pecada.»
—Angel meu si n' hi pecat—penitencia 'm siga dada.
—Torna, torna Madalena—set anys en una montanya
menjant herbas y fenolls,—menjant herbas amargantas.»
Acabats los catorz' anys—Madalena ja 'n finava.
San Joseph n' era 'l fuster—que la caixa li clavava,
San Joan n' era 'l florista—que li feya la enramada,
los ángels li feyan llum,—la Verge l' amortallava,
y ab gran cantarella al cel—cap al cel se la empujavan.

NOTAS.

Aquesta cansò com totas las religiosas está plena de inexactituts: sols se déu buscar en ellas lo fons religiòs y aquest hi es en gran. La fé es qui las dicta eixas cansons, per desgracia la erudiciò hi manca y á vegadas fins las fan semblar impías algunas faltas en la forma y alguns disbarats en los fets de que tractan.

A la taula n' es Jesus.

Es á casa Simò lo fariséu hont aná á cercarlo Madalena.

Busco per aquí á Jesus—si volia confessarme.

«Madalena es la única que 'ns diu l' Evangeli haver anat á cercar á Jesus perqué li perdonès sos pecats. Los altres, que eran Jueus de cos y d' ánima, no mes lo anavan á trobar per demanarli gracias temporals, y si Jesus los convertia era sens ells haverho volgut. Madalena sí que cerca á Jesus perque te fe en éll y un verdader arrepentiment.—Bourdaloue.»

Quan va ser á mig camí—troba una font d' aiga clara.

Eixa font es Deu qui la feu naixe per haverli demanat aixis Madalena: y no fora 'l camí sino dins de la grota era ahont rajava.

San Joan n' era el florista—que li feya la enramada.

San Joan abans de convertirse fou lo aymador de Madalena y estava per casarshi quan Jesus se l'emportá ab ell: lo greu y dol que l' ausencia de Joan causá á Madalena foren la causa de que 's donés á la vida ayrada. Axis s'esplica 'l perque Jesus la convertís y no volguès que fos causa de son dampnatge la vocaciò de San Joan.

Y ab gran cantarella al cel,—cap al cel se l'han pujada.

Eix tros evidentment no es altra cosa que una reminiscencia de la visiò de Santa Marta. Segons la contá S. Vicens Ferrer en un de sos sermons.

Entre algunas de las versions que tenen molta semblansa ab la nostra, en la obra Chants populaires de la Provence publicats en Aix per M. Damas Arbaud, n' hi ha una que per lo bella y poética la posem á ratlla seguida.

Mario Madaleno—la pauro peccairitz,
s' en vai, de pouert' en pouerto—cercar Diou Jesus-Chist.
Pass' á-n-uno capelo—Jesus l' y ero dedins,
doou ped piqu' á la pouerto:—«Jesus, venetz durbir.»
San Jean di á San Peyre:—«Regardo qu'es aquit.»
—Es Mario Madaleno—la pauro peccairitz.
—Mario Madaleno—eici ¿que venes far?
—Seignour Diou, moun bouen paire,—me vene confessar.
—Ah! digo, Madaleno,—ah! digo tes peccats.
—N' ai tant fach et fa faire—les pourriou pas noumbrar;
la terro que me pouerto—me deurie plus pourtar,
la vill' ounte siou nado—se deurie proufoundar.
—Sept ans souto la baumo—te foudr' ana estar.
Au bout de sept anneios—Jesus-Christ l' y a passat.
—Mario Madaleno,—¿de que tu n' as viscut?
—De racinos sauvageos—et n' ai pas toujou' agut.
—Mario Madaleno,—¿de qu' aiguo n' as begut?
—N' es d' aiguo trebourado—et n' ai pas toujou' agut.
Seignour Diou, mouen bouen paire,—mes mans voudriou lavar;
Jesus piqu' á la roco,—d' aiguo n' en a raiat.

—Ai! belo man blanqueto.—blanch coumo lou lach;
fresco coumo la roso,—qu t' a vist et te vei!
—Mario Madaleno,—tournes dins lou pecat,
sept ans as resta 'n baumo—sept ans l' y tournaras.
-Seignor Diou, moun bouen paire,-coumo pourrall' y 'star?
—Ta souere Santo Martho—t' anará counsoular,
la blanco couloumbeto—te pourtar' a dinar,
et les auceous que pitoun—t' anaran abeurar.
-Seignour Diou, moun bouen paire-me li fetz plus tournar,
des larmos de m es uelhs—les mans me lavarai,
des larmos de mes uelhs—les peds vous lavarai,
des chevus de ma testo—vous les eissugarai.

Tambè entre 'ls cants populars de la illa de Ferœ que ja fa molts anys nos ha dat á coneixe Mr. X. Marmier n' hi ha un de religiòs sobre 'l mateix asumpto. Per ser molt notable tant per sa part poética, com per son esperit moral y folosófich, lo posem aqui traduhit al catalá.

madalena.

Jesus s' acosta al marge del riu ; Madalena está rentant un gerro.
—Escolta, Madalena, deixam beure un poch d' aiga ab aquest gerro que rentas.
—Est gerro no es pera béurehi. Si vols jo te 'n darè ab lo clot de la má.
—Si tu fosses tan pura com esho la meua mare, pendria l' aiga que ab tas mans m' ofereixes.
Madalena jura que n' es tant pura com una monja. Jura pèls sagrats llibres que may ha tingut comers ab cap home.
—No juris, no juris, li crida Jesus, que estás en pecat y tens tres fills. Lo primer lo tens de ton..... lo segon de ton..... y lo ters del..... de ta parroquia: aquest últim crim es lo mes abominable.
Madalena s'agenolla:—Jesus, si penitencia tu 'm donas jo la farè.
—Una te 'n darè que ferla quasi no podrás. Deu hiverns has de caminar á peu descals trepitjant gebre y neu. Si aixis ho fas tots tos pecats jo 't perdonarè.
Madalena trepitja neu y gebre nou hiverns de carrera. Quan s' acabava l' últim hivern Jesus la torna á trobar allí hont l'havia vista nou anys abans.
—Madadalena, m' has de dir que 't sembla la penitencia?
—Que la trobo molt llaugera; me plau com me plauria beure vi del mes pur.
—En recompensa de ta humiliesa y de ton arrepentiment, dès d' avuy servirás á la meua mare María.
—Servir á ta mare María, me será mes grat que veure lluir en lo cel lo mes bell dels sols.