Cansons de la terra - Volum II/Lo pastoret
LO PASTORET.
—Jo me 'n llevo dematí—dematí y á punta d' auba.
Agafo mon sarronet—me 'n vaig drei á la montanya,
Valdria mes soleta dormir
que d' un pastor ser la namorada,
valdria mes soleta dormir
que no que un pastor s' enamori de mí.
Quan á la montanya sò—veig venir ma namorada
me la veig venir plorant,—tot lo meu cor s' abrusava.
Me l' agafo per un bras—y la fico á la barraca,
quan á la barraca sò—veig venir los meus contraris.
—Pastoret, bon pastoret—ahont tens la namorada.
—La tinch aquí aprop de mí—ben tapada ab la samarra.
—Pastoret, bon pastoret—tens lo llop en la ramada
de las ovellas que hi tens—la meytat son degolladas.
—Valdament ho fossen totas—no deixarè la barraca.
Ay, cansò ¿qui treta t' ha?—Ay, cansò ¿qui t' ha dictada?
M ha dictat un pastoret—que n' es un fill de la plana,
n es de la plana d' en Bas,—Ayga fresca y regalada.
Ay pastoret bon pastoret—matineret á punta d' auba
ja n' agarra 'l sarronet—y se n' aná á la montanya.
De cinch centas ovellas que hi ha—las tres centas son degolladas
Quan a la barraca van ser—l' ha abrigadeta ab la samarra.
En Manel Milá acompanya la seua versió de la següent nota.
«Menys ignocent que la de l' aucellet [1], tè aquesta cansò una melodía com feta d' esprès per lo sach de gemechs y per sa bellesa pot compararse ab la de la cansò que venim de anomenar. Verament es aixis la tonada d' eixa cansò es una de las mes bonicas y tè un carácter melancónich que cativa del tot al qui para la orella per escoltarla.»
- ↑ Vejis lo primer volum de las Cansons de la terra página 95.