Romancer popular català/La romeua del Mont-serrat



LA ROMEUA DEL MONT-SERRAT

 Lo romeu e la romeua
 anaren al Mont-serrat:
 la romeua está prenyada,
 lo romeu va boy descalç.

 Qui de la Verge confia
 no roman desamparat.
 Ajudau-nos tota hora,
 princesa del Mont-serrat!


 En essent a mija costa,
 la romeua va de part.
 Ja se-n gira a la mà esquerra
 e veu qu' és lluny de poblat;
 a mà dreta va girar-se,
 troba una dona al costat...
 «Quí sou vos, la bona dona,
 que axí m' haveu ajudat?
 — Jo som Aquella beneyta
 que tant haveu demanat.

—Si sou Aquella beneyta,
lo meu fill vos sia dat;
fèu-lo frare, fèu-lo monge
o abat del Mont-serrat,
—No serà frare ni monge
ni abat del Mont-serrat,
sinó un àngel entre-ls àngels
quì cantarà al meu costat.»