Poetes valencians contemporanis/La Barraca
Aquest text tracta sobre una edició de 1908. Per a altres versions, vegeu La barraca.
Nasqué a Valencia l'any 1836. Parlarem d'ell solament com poeta valencià. Els primers versos en esta llengua ls escrigué i publicà l'any 1857. A l'any següent hagué en aquella ciutat, ab el nom de Jocs Florals, un concurs literari, en el qual per primera volta se tornaren a oferir premis a la poesia en llengua materna. Els guanyaren Victor Balaguer i Teodor Llorente. En 1862 vingué este a nostra terra, i escrigué una poesia titulada Valencia i Barcelona; la dedicà an en Mané i Flaquer, que la publicà en el Diario, i fou el primer vincle de germania entre ls poetes catalans i valencians; germania confirmada en les festes dels Jocs Florals de Barcelona de 1868, a les quals vingueren representants de Provença, Valencia i Mallorca. Llorente fea cap dels valencians. En 1876 hagué festes en Valencia pel Centenari del rei en Jaume l Conqueridor, i nostre poeta guanyà l premi per son Romanç dels quatre trovadors. En els primers Jocs Florals de «Lo Rat-Penat» (1879) obtingué la Flor Natural, i després altres molts premis. També fou premiat en el Milenari de Montserrat. Aquell any (1880) presidí ls Jocs Florals de Barcelona. En 1885 publicà a Valencia son Llibret de versos, i en 1902 una segona edició, molt augmentada, titolant-la Nou Llibret de versos. En 1906 la present Biblioteca Popular de «L'Avenç» donà un aplec dels seus versos, que anomenà Poesies triades. En els Jocs Florals de Valencia de 1907 se celebraren les Noces d'or de Llorente ab la poesia valenciana, oferint-li «Lo Rat-Penat» una corona de llor. En el felibrige de Provença té l titol de Majoral.
Com la gabina de la mar blavosa
que entre ls juncs de la plaja fa son niu;
com el nevat colom que l vol reposa
de l'arbre verd en el brancatge ombriu;
blanca, polida, somrisent, bledana,
casal d'humils virtuts i honrats amors,
l' alegra barraqueta valenciana
s'amaga entre les flors.
Baix la figuera, ont els aucells de l'horta
canten festius l'albada matinal,
al primer raig del sol obri la porta
i als aires purs del cel el finestral;
i com la mare cova la niuada
les amoroses ales extenent,
pobre trespol de palla ben lligada
la guarda d'un mal vent.
Quatre pilars, més blanchs que l'azutzena,
formen davant un portich de verdor;
corre sobre ells la parra, tota plena
de pampols d'esmeragda i raims d'or;
a son ombra lo pa de cada dia
repartix a sos fills el Treball sant,
i en la taula la Pau i l'Alegria
les flors van desfullant.
A un costat obri l pou l'humida gola,
i, perquè tinga perfumat dosser,
la garlanda de flors, que al vent tremola,
extén sobre l brocal un gesmiler;
i per la franca porta, mai tancada,
les flors despreses i el flairós perfum
a dins penetren en la dolça onada
de l'aire i de la llum.
Pengen del mur l'aixada i la corbella
que a terra fan baixar el suat front;
el pulcre canteret, que la donzella,
encorbant el braç nu, porta a la font;
i, plena d'armonies misterioses,
la guitarra, que ensems gemega i riu
a la llum de la lluna, en les gustoses
velades de l'estiu.
Allà dins, entre alfabregues florides,
en el corral, baix l'ample taronger,
mormorejant pregaries beneïdes,
la mare agrunsa a son infant darrer;
i al cim de la cabanya, fent-la un temple,
santificant sos gojos i dolors,
obri eterna la Creu, per digne exemple,
sos braços protectors.
Tot riu entorn: va l'aigua cristallina
corrent entre pomells de lliris blaus;
sorolla dolçament la mar veína;
mouen els arbres ventijols suaus;
i si l fillet dormit a la mamella
mira l'esposa, i calla, ou a lo lluny
llarga cançó de l'home, que la rella
enfonsa ab valent puny.
Barraca valenciana! Santa i noble
escola del treball! Modest breçol
del que nos dóna l pa, laboriós poble
curtit pel vent i bronzejat pel sol!
Més que ls palaus de jaspis i de marbres,
més que los arcs triomfals i els coliseus,
tu, pobre niu perdut en mig dels arbres,
valdras sempre als ulls meus.
En tu nasqué l'hermosa campesina
que tot el món contempla embelesat,
llauradora ab aspecte de regina,
plena ensems de modestia i majestat;
la d'ajustat gipó i airoses faldes;
la que l foc de l'Arabia du en els ulls;
la que clava ab agulles d'esmeragdes
els negres cabells rulls.
La que la roja fraura, al rompre l dia,
cull una a una, i en brillant pomell,
que la mateixa Flora envejaria,
junta l gesmil, la rosa i el clavell;
la que desfulla la frondosa branca
aliment de l'insecte filador;
la que als rossos capells cantant arranca
la subtil fibra d'or.
En tu nasqué, company ben digne d'ella,
sobri, sofrit, lleuger, fort i lleal,
el que en l'aspre guaret clava la rella
i obri a l'aigua corrent fonda canal;
el que sembra l bon gra i els arbres talla,
i en l'almàcera extrau l'oli més fi,
i ab incansable peu follejant balla
en el trull ple de vi.
El que, enflocant son haca voladora,
la joia guanya, que a la novia du;
el que fa refilar a la sonora
citra, en les nits d'albades, com ningú;
el que, pera defensa de la terra,
lo vell trabuc despenja del trespol
quan per l'horta, donant el crit de guerra,
retrona l caragol.
En tu nasqueren i ditxosos viuen;
pera ells, el món que veuen no es més gran;
com els aucells que moren ont aniuen,
en tu breçol i tomba trobaran.
Ton lluminós fogar es sa alegria;
a sa dolça calor són forts i rics:
guarde-los bé ton ombra, nit i dia,
de tots els enemics!
Guarda ls infants, que baix de la porxada
ab el jónec valent juen sens por;
guarda a la verge, que en la nit callada
escolta la cançó que li ompli l cor;
guarda la mare, ardida i jubilosa;
guarda l pare pensiu, que s cança ja;
guarda l pobre vellet, que al peu reposa
de l'arbre que plantà!
Guarda-los de la pluja i la tempesta
pera que dorguen sens dubtós recel;
guarda-los de la fam i de la pesta,
del foc dels homens i del llamp del cel;
guarda-los bé dels esperits malignes,
de les llengues de serp dels mals veíns;
guarda-los bé de temptacions indignes,
de pensaments roíns.
I sobre llurs victories i fadigues,
sobre l goig breu i el treballar constant,
sobre l camp pedregat o ple d'espigues,
sobre la taula buida o abundant,
sobre l ball de la boda desitjada,
sobre l funebre llit, banyat en plors,
extenga eternalment la Creu sagrada
los braços protectors.