Els ulls

Els ulls

Sully Prudhomme (1839-1907)

Negres o blancs, bells i estimats,
quants i quants ulls l'aurora obria!
Mes ara dormen sepultats
i encara el sol ix cada dia.

Les nits, més dolces que el mati,
extasiaven ulls sens nombre;
els estels brillen com ahir;
els ulls, no obstant, s'han omplert d'ombra.

Ulls sense vida i sense esguard!
Mes no, que això no és pas possible:
ells són girats a alguna part
per a nosaltres invisible.

I, com els astres resplendents,
sovint ens deixen, quan es clouen;
els parpres tenen llurs ponents;
els uns, a dins, viuen i es mouen.

Negres o blaus, bells i estimats,
oberts a qualque immensa albada,
de l'altra part d'on són colgats
els ulls dels morts tenen mirada.