Phaedri Fabularum - Llibre II
| Versió original |
Versió en català.
|
XIX. Canis Parturiens
Habent insidias hominis blanditiae mali;
quas ut uitemus, uersus subiecti monent.
Canis parturiens cum rogasset alteram,
ut fetum in eius tugurio deponeret,
facile impetrauit. Dein reposcenti locum
preces admouit, tempus exorans breue,
dum firmiores catulos posset ducere.
Hoc quoque consumpto flagitari ualidius
cubile coepit. 'Si mihi et turbae meae
par' inquit 'esse potueris, cedam loco'.
|
XIX La gossa que cadellava
Les amabilitats de l'home malvat amaguen traïdoria;
per evitar-la, els versos següents ens prevenen.
Una gossa que havia de cadellar va demanar a l'altra,
que li permetès deixar els cadells al seu cau,
fàcilment ho obtingué. Llavors quan l'altra reclamà el seu lloc,
la mare suplicà que li deixés el temps necessari
fins que els cadells fossin prou forts per endur-se'ls.
Un cop va passar el termini, l'altra va demanar
amb més insistència el cau. "Si hi caps
al meu costat i el dels cadells",va dir,"abandonaré el lloc".
|
