Phaedri Fabularum - Llibre II
| Versió original |
Versió en català.
|
III. Graculus Superbus et Pavo
Ne gloriari libeat alienis bonis,
suoque potius habitu vitam degere,
Aesopus nobis hoc exemplum prodidit.
Tumens inani graculus superbia
pinnas, pavoni quae deciderant, sustulit,
seque exornavit. Deinde, contemnens suos
immiscet se ut pavonum formoso gregi
illi impudenti pinnas eripiunt avi,
fugantque rostris. Male mulcatus graculus
redire maerens coepit ad proprium genus,
a quo repulsus tristem sustinuit notam.
Tum quidam ex illis quos prius despexerat
'Contentus nostris si fuisses sedibus
et quod Natura dederat voluisses pati,
nec illam expertus esses contumeliam
nec hanc repulsam tua sentiret calamitas'.
|
III. La superba gralla i el paó
No convé presumir de les virtuts alienes,
sinó que cal aconformar-se amb el que un té,
Isop ens donà aquest exemple:
Una gralla, unflada per sa buida superba,
recollia les plomes que havien caigut d'un paó
i s'hi guarnia. Llavors, menyspreant els seus,
es relacionà amb el paó més formós de la bandada,
els paons li arrancaren les plomes al desvergonyit ocell
i el feren fugir amb els seus becs.
La gralla molt afectada va demanar disculpes als seus companys,
pel qual van sentir una trista vergonya i l'expulsaren.
Mentre un d'aquells que havia estat menyspreat:
'Si t'haguessis aconformat d'estar amb nosaltres
i t'haguessis acontentat el que la Natura et donà,
ni haguessis patit aquella desgràcia
ni haguessis sofert aquest rebuig'.
|
