II. Ranae Regem Petunt
Athenae cum florerent aequis legibus,
procax libertas civitatem miscuit,
frenumque solvit pristinum licentia.
Hic conspiratis factionum partibus
arcem tyrannus occupat Pisistratus.
Cum tristem servitutem flerent Attici,
non quia crudelis ille, sed quoniam grave
omne insuetis onus, et coepissent queri,
Aesopus talem tum fabellam rettulit.
'Ranae, vagantes liberis paludibus,
clamore magno regem petiere ab Iove,
qui dissolutos mores vi compesceret.
Pater deorum risit atque illis dedit
parvum tigillum, missum quod subito vadi
motu sonoque terruit pavidum genus.
Hoc mersum limo cum iaceret diutius,
forte una tacite profert e stagno caput,
et explorato rege cunctas evocat.
Illae timore posito certatim adnatant,
lignumque supra turba petulans insilit.
Quod cum inquinassent omni contumelia,
alium rogantes regem misere ad Iovem,
inutilis quoniam esset qui fuerat datus.
Tum misit illis hydrum, qui dente aspero
corripere coepit singulas. Frustra necem
fugitant inertes; vocem praecludit metus.
Furtim igitur dant Mercurio mandata ad Iovem,
adflictis ut succurrat. Tunc contra Tonans
"Quia noluistis vestrum ferre" inquit "bonum,
malum perferte". Vos quoque, o cives,' ait
'hoc sustinete, maius ne veniat, malum'.
|
II. Les granotes que demanaren un rei
Com que a Atenes van florir lleis igualitàries,
el llibertinatge s'apoderà dels ciutadans
i la laxitud dels costums substituí l'antiga moderació.
I per això com les diferents faccions conspiraren,
el tirà Pisístrat es va fer amb el govern de la ciutat.
Com que els atenencs es lamentaren del seu trist esclavatge,
no perquè aquell fos cruel sino perquè qualsevol càrrega
és greu pels qui no hi estan avesats, van començar a planyir-se.
Isop, llavors, començà a contar aquesta faula:
'Les granotes vagarejaven per immensos pantans
amb un gran terabastall demanaren un rei a Júpiter,
el qual hauria pogut dominar la disbauxa emprant la força.
El Pare dels Déus rigué i els envià
una petita soca, la qual en caure va espantar,
pel xoc i l'estrèpit que donà a l'aigua, les temorenques criatures.
Va quedar la soca submergida en el llot un llarg temps,
fins que casualment una granota tregué el cap de l'aigua
i explorant el rei, congregà tot seguit les seves companyes.
Un cop vençuda la por, ràpidament nadaren cap a la soca,
i d'un salt la impertinent colla ja hi era al damunt.
Quan ja havien prou difamat el rei amb tota mena d'insults
van dirigir-se a Júpiter i pregaren un altre rei
perquè el que els va donar no els feia cap servei.
Llavors els va enviar una hidra amb esmolades dents
i començà a encalçar una darrera l'altra. Inútilment
intentaven fugir de la mort paralitzades:
La mateixa por les deixa sense veu. Tot seguit demanen a Mercuri
que porti a Júpiter un prec:que les ajudi en aquesta desgràcia.
el Déu els respongué: Com que no heu volgut tolerar el bon rei,
ara us toca suportar el dolent'. Vosaltres també, oh ciutadans,digué,
heu de tolerar el tirà, perquè no en vinguin de pitjors.
|
