Perpetuínes/Supervivencies

Variant de l'anterior conjur:

SUPERVIVÈNCIES

L

es practiques supersticioses de que s valen els infeliços coneguts entre la gent del camp per saludadors i bruixots són, al meu

entendre, supervivencies unes i reminiscencies altres de l'Edat Mitjana i de l'Antiga, i pot-ser també de la Pre-historica.
S'ha tractat, que jo sàpiga, molt de correguda d'aquesta pera mi interessantissima materia. Conec tots els treballs publicats sobre la mateixa de Parascels, Du Potet, Richard, De Gross, Dodds i Braid, i entenc que lo que l darrer denomina suggestió mental va dret a là qüestió.
Jo crec que l magnetisme, els moviments de cossos pesats-sénsè causa coneguda, les nomenades possessions demoniaques, els maleficis, les sorts dels pastors, els fenomens de materialisació i estigmatisació dels fakirs, la visió a distancia de les monges de Lodun, etc, tenen un mateix origen. Llur estudi, que interessa en alt grau, me sembla que darà moltes sorpreses.
Començo la meva fàcil tasca pels conjurs o oracions, les quals formules tenen molts punts de contacte amb els mëntrams índics, deixant expressament de banda ls exorcismes o conjurs de que s val l'Iglesia contra l mal temps i els esperitats, així com també l'extractar una llarguissima nota que tinc presa de tot lo que s'ha dit sobre això en tots els Concilis celebrats fins avui dia i que guardo pera quan amplií aqueix treball.

CONJURS

I. — Oració de Sant Cebrià pera preservar de bruixeria i de tempestats
S'ha de dir nou diumenges seguits tenint enceses tres candeles beneïdes.
«Jo no sabia ton sant nom i terrible, altíssim Déu; més ara sé que tu ets Déu fort, Déu gran, Déu omnipotent. Jo lligava ls núvols, i no plovia sobre la cara de la terra, i em passejava pel mig dels ramats de bestiar i l'escampava i el perdia. Anuleu i desbarateu, altíssim Déu criador nostre, per les oracions dels angels bons i per tots els que s reuneixen davant de vostra presencia, tots els maleficis i mals enllaçaments que són o fossin fets o se facin per mals homes i males dònes en contra de vostre sirvent, tant de nits com de dies. I que sos contraris i enemics sien maleits... I que sia desencisat de qualsevol malefici fet per invocacions, virtuts i potestats diabòliques o d'esperits malignes, ja sia en or, o en argent, o en aram, o en ferro, o en plom, o en estany, o en qualsevol altre metall; i dels fets en òs d'home mort, o en óssos d'animals ,de quatre peus o volatils, o de qualsevol bèstia; i els que ho són en drap de llana, o de lli, o de seda, o de cotó, o de canem, o en algun filat de mort, o en cabells de cristià, de moro o de jueu, o bé d'heretge; i també ls que ho són en sepultura de gegants, o d'hebreus, o de sarrains, o de cristians; i els que ho són en pedra, o en fusta, o en herbes, o en aigua, o en illes i repartiments de rius, o en divisions de mars, o en les ribes, o en les platges, o en petxines, o en peixos de tota mena d'aigues; i aixi mateix els que són fets en llibre o en estatua, o en tamborí, o en clausura de ferro, o en fortalesa, o en castell de moros. I també ls fets en montanyes o en valls, o en camps o vinyes, o en boscs o selves, o en arbre, o en cabanya solitaria, o en masia o casa, o en paret, o en llit, ja sia dessobre o bé dessota, o en qualsevol de les coses de la casa, o en el pou, o en bassa, o en lo profon, o en el desert, o en l'abim. I aquells que ho són en bastiment, o en carruatge, o en tribu, o se donen en beguda o en menjada, o estan en conjuntura de membres, o en cosa consumida per foc. Sien desaparegudes i desfetes totes les males coses dites de qualsevol lloc aon se trobin, en l'Univers o fòra, al llevant, al ponent, a la tramontana o al mig-jorn... deslliurant al vostre sirvent de tot mal i de tot perill, de vents i de pedregada, de llamps i d'aiguats, de fantasma i de fil d'espasa i de tota mala cosa. Amén.»

II.—Oracions pera conjurar el mal temps

S'ha de dir tres vegades al presentar-se la tempestat:

Sant Marc, Santa Creu,
Santa Barbara, no m deixeu.
Santa Barbara va pel camp
reclamant l'Esperit Sant.
— Esperit Sant, que fas aquí?
— Estic aquí, que vull dormí.
— Esperit Sant no t'adormis,
que pugen tres nuvols dolents,

un de tro, un de llamp
i una pedra foguejant.

Sant Marc, Santa Creu,
Santa Barbara no m deixeu.
Santa Barbara va pel camp
am tres nuvols al davant:
un d'aigua, un de foc
i el de la Bona Mort.

III. — Oració pera conjurar el mal temps

S'ha de dir set vegades:

Beneita Santa Clara,
pegueu una escombrada
an aquesta nuvolada.
Sant Oriol,
feu sortir el sol;
Sant Agustí,
feu aclarí;
Sant Cebrià,
feu fer sol clâ.
Si Sant Joseph ho vol
farà bon dia;
si Sant Joseph ho vol
farà bon sol.
Sol, solet,
vine-m a veure, vine-m a veure;
sol, solet,
vine-m a veure, que fa fred.

IV. — Conjurs pera fer i desfer els mals lligaments i pera treure aigua beneita pel bateig de figures sacrilegues.

No he pogut conseguir cap de dits conjurs de dos saludadors que deien que n tenien. Els procediments poden llegir-se en l'obra de L. H. Cahagnet sobre evocacions, i en el llibre de l'inquisidor Del Rio que conté innombrables procediments facilitats per les infelices bruixes o xorguines abans d'anar a la foguera.

V. — Conjurs pera provocar la pluja

Tampoc n'he pogut trobar cap. No més he vist en les Constitoçöes do Bispado de Evora, de 1534,que entre altres practiques supersticioses que s proibeixen hi ha la següent, que encara està en ús entre ls riberencs del litoral escandinau: «... nem revolram penedos e os lancem na agoa pera aver chuva».

VI. — Procediments pera les evocacions

«En nostres dies — diu un antic tractat de supersticions que tinc a la vista — criden els bruixots al dimoni fent una rodona o cercle en terra am certes senyals^[1].
»Altres, en una rodona plena de certa aigua^[2].
»Altres, en un mirall petit.^[3].
»Altres, en pedres precioses d'anells.^[4].
»I també mirant-se fixament les ungles de les mans».^[5].

VII. — Procediment pera conjurar el vent

Per creure-la curiosa transcric la següent relació del Nouveau voyage vers le Septentrion, publicat a Amsterdam en 1708.
«Navegavem pel cercle polar artic, quan sobrevingué una gran calma prop de la costa, i anàrem a cercar a un dels bruixots del barri proper... Després que hagué desfet el darrer nus de la sort, s'aixecà un vent del NE. tant impetuós que semblava que l cel ens queia damunt i que Déu anava a castigar-nos per haver consultat als bruixots... Aquests fan veure als extrangers que ls ho demanen llurs parents i amics, tant si viuen com si han mort, i vénen el vent a la gent de mar per anar aon desitgen.»

VIII.— Les «sorts» dels pastors

Per considerar-ho relacionat am la materia de que suscintament tracto aquí, transcric la curiosa relació publicada en la Bibliothèque Ecclésiastique per M. l'Abbé Guyon^[6], volum VIII, pags. 366 i següents.
En 1687 Eustaqui Visier, arrendatari a Passy de les terres de M. Le Fèvre, secretari del rei, disputà amb en Pere Hocques, son pastor, qui, en comptes de 300 lliures que li corresponien, ne pretenia 400, pretextant que l nombre de caps de bestiar que tenia al seu càrrec havia augmentat considerablement. De les paraules passaren als fets, i en Visier bastonejà al pastor, qui jurà venjar-se. Hàbil aqueix en l'art dels sortilegis i maleficis, va tirar-ne un dels més funestos sobre ls bestiars den Visier, havent mort en l'espai de dos mesos, 7 cavalls, 11 vaques i 395 moltons.
Sospitant en Visier, fundadament, de l'Hocques, acudí al tribunal de Passy, el qual instruí seguidament l'oportú procés. Pres l'Hocques, declarà haver posat una sort sobre el bestiar den Visier, comprovant-se plenament. En conseqüencia l tribunal dictà sentencia l dia 2 de Setembre del mateix any 1687, condemnant a l'Hocques a treballs forçats a perpetuitat. Apelà l'Hocques; anaren els autes al Parlament, i el pastor fou tancat a la Conciergerie, aon prestà noves declaracions, donant per resultat la confirmació, pel Tribunal Superior, de la sentencia del de Passy, el 4 d'Octubre del citat any.
Mentrestant la mort continuava cebant-se en el bestiar den Visier. Amenaçat aqueix d'una ruína proxima i inevitable, no trobà altre medi que fer alçar la sort o malefici causa de tot. Posat d'acord am l'escarceller de la Tourelle, aont estava l'Hocques, se trobà un forçat que, mitjansant una bona recompensa, féu parlar al pastor, qui revelà que solament dos persones del seu poble podien aixecar les sorts, nomenada l'una Bras de fer i Courte epée l'altre. Amb els vapors del vi no fou dificil conseguir que l'Hocques dictés una carta pera l primer indicant-li l'estable i la vaqueria aont estaven enterrades les sorts, però sense precisar-li l punt.
Al rebre en Bras de fer la carta s'extranyà en gran manera del seu contingut. «Aqueix home es boig, — deia, — i si faig lo que m'encomana morirà de correguda.» La promesa d'una bona paga vencé ls pocs escrupols que li quedaven, i posà mans a l'obra, fent abans avinent a Visier que s devia celebrar previament una missa a Sant Cactes.
Dos dies després procedia Bras de fer a aixecar les sorts. Quan hagué tancat les finestres de la vaqueria i de l'estable, entrà en ell acompanyat den Visier i d'un fill de l'Hocques nomenat Esteve. Després de pronunciar paraules ininteligibles, pres d'una mena de vertic, anà en linia recta al lloc en que la sort estava enterrada, la tragué i la posà en un sarró de cuiro que a l'efecte portava. Va fer lo mateix en la vaqueria; però a l'instar-li pera que entrés en un lloc immediat en el qual se presumia que hi havia enterrades altres sorts, se negà resoltament a fer-ho, pretextant que les havien posades altres pastors i que si les treia moririen tots aquests, com acabava de morir en aquell mateix moment l'Hocques. Dit lo qual encengué una foguera i cremà l sarró.
Extranyats els presents de lo que acabaven d'oir, procediren a averiguar-ho; i, en efecte, segons declaració de M. de la Motte, governador de la Tourelle, l'Hocques havia mort, pres de les més violentes convulsions, a la mateixa hora en que en Bras de fer aixecava les sorts.

---

1. Exactament com ho practicava a París, pera produir certs fenòmens, el Baró Du Potet, distingit metge d'aquella capital.
2. Com ho feia Cagliostro.
3. Com ho ha practicat el francès Cahagnet.
4. Ho fan encara alguns santons d'Africa.
5. Sobreviu aquesta practica entre ls fakirs riberencs del Ganges.
6. Paris, Delalaine.