Perpetuínes/Quan feia fred
Seguts aprop del brasé
nos encontravem tu i jo,
i, entelant-los am l'alè,
miravem junts al carrê
pels vidres del teu balcó.
En ells mon nom escrivia
ton dit, que tot tremolava
i jo la mà t'agafava
i a mos llavis prest l'unia
i am mon alè l'escalfava.
Amb el foc de mos petons,
de mon pit en el caliu,
jo t deia: — Tonta, somriu!
No hi pensis en els moixons
que s glacen dintre del niu!
Sols un dia t'he tingut
seguda en ma falda,
sols un dia t'hi he tingut,
i no m'ha dolgut.
Am força a ton cos bufó
lligaven mos braços,
am força a ton cos bufó,
tremolant de pô.
Com una serp en el foc,
per fugî t mories,
com una serp en el foc,
i tot era poc!
De mos llavis les raons
per força escoltaves;
de mos llavis les raons
sols eren petons.
· · · · · · · · · ·
Sols un dia t'he tingut
seguda en ma falda,
sols un dia t'hi he tingut,
i no m'ha dolgut.