Perpetuínes/A Lesbia
(de catullus)
Lesbia, visquem i estimem
i als vellots no ns escoltem.
El sol post torna a lluî:
nostra vida no es així:
apagada un cop sa llum,
en nit eterna s consum.
Dó-m mil petons, cent després,
després mil, després cent més,
i altres mil i cent ben prompte,
i embolicarem el compte,
perquè així ni jo, ni tu,
ni ls gelosos, ni ningú,
puguin treure l compte en clar,
que d'enveja s moririen
si tots els petons sabien
que m vas fer i et vaig tornar.