rondallaires d' En Thos y Codina (Terenci), Pelay Briz y del benemérit Maspons y Labrós bon germá folklorista de la delicada María de Bell-lloch. Cullir la flor boscana d' una rondalla, llegenda ó tradició popular, y ferne una narració poética de cap d' ala, destinada á viure tant com la mateixa terra ahont s' arrelá, aixó es obra d' áligues capdalts de la poesía que 's digan Mossen Jacinto Verdaguer y tingan pit pera volar á dalt d' un Canigó, ó Anicet de Pagés que 'ns porte deu segles endarrera ab son Comte l'Arnau volant com Anima en pena, pera no dir res dels mallorquins Picó y Campamar y Mossen Costa y Llobera que ab tant lluhiment triomfaren en tasca y lluyta tan supra vires.
Lo qu' eixos escriptors feren á Catalunya y Mallorques, lo llorejat poeta Badenes y Dalmau, ha volgut ferho ab les belles tradicions valencianes. La encisadora terra de les flors y dels
Pàgina:Rondalles del poble (1900).djvu/18
Aquesta pàgina ha estat validada.
