l' esperit de tota una centuria, ó les lluytes y sentiments d' una rassa? Per aixó los escatimadors de glories, suposaren que un home sol no podía assolir tan noble empresa, y del cego poeta que vegé la Iliada y la Odisea volgueren ferne trossos atribuhint á una corrúa d' ingenis, lo que no volían creure fos obra d' un sol mortal que 's digué Homer.
Mes, sía lo que 's vulga de tot aixó, cal confessar, que entre totes les manifestacions literaries, la del folk-lorisme es la més curiosa y simpática. Recordo que un inspirat poeta valenciá escrigué en 1879:
Les cansons que 'l poble canta
son cansons del cor nascudes;
¡quánts de goigs sublims revelan!
¡quántes llágrimes oculten!
Hermosa manera de dir lo que valen y representan eixos desfogaments de la lírica popular que tenen lo me-
