los mariners te imploran,— Regina del amor.
Tè nostr' esprit batallas, — borrascas nostre cor;
clements tos ulls las calmen,— Regina del amor.
Llágrima ardenta, que dels ulls despresa
cáus rodolant per ma convulsa galta,
no bè l' recort de mon amich assalta
mon tendre cor, pleníssim de tristesa:
Evapórat' sens pérdrer ta puresa,
filla del cel, y á la regió més alta
te impel·lira un suspir, si forsa t' falta
per remuntart' hi ab sens igual llestesa.
Y, perfumada ab la sutil essencia
de mon dolor, elévat' á la vista
del gran Ortiz, radiant de intel·ligencia,
y exclamará tan inclit analista:
«¡Veritat hi ha en la Terra enganyadora,
puig hi ha dolor ben verdader que plora! »
DEDICAT ALS VOLUNTARIS DE CATALUNYA.
La patria 'ns crida , noble y serena:
no esperem gens,
