Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/59

Aquesta pàgina ha estat revisada.
AL POETA ADOLF BLANCH.

que havia cantat los castells feudals com imatge y representació de la pátria catalana 5
————



O
H trovador, que ta dolenta queixa

Al peu aixeques del feudal castell!
Deixa ses pedres rodolar, y deixa
Que 'l niu l' óvila trista fassa en ell.

 ¿No veus tú com paurós lo pas afreta
Quant guaita son front negre 'l caminant?
¿Per qué, tot sol, malavirat poeta,
Vens axís á cridar al mort gegant?

 No en grat recort de sa apagada glória.
Apóstol del previndre, alces la veu;
Deixa pasar rellampegant la História;
Deixa pasar la voluntat de Deu!

 Deixa córrer al riu les fonts vehines,
Deixa perdres lo riu dintre la mar,