————
ALUT, ciutats volgudes! ¡Valencia! ¡Barcelona!
Ab llabi humil vos besa los peus la mateix' ona,
Portantvos les memóries d' uns altres temps més grans.
Yo á vostres fronts gloriosos done també iguals paumes;
Los fills anyoradissos dels Berenguers y els Jaumes
Serem sempre germans.
Un mateix cau tinguérem en la materna soca:
Els uns, al separarnos, buscáreu l' aspra roca,
Y els altres acampárem en lo flayrós jardí;
Mes, sempre que 'ls cors junta de nostres mans la estreta
Los pensaments s' envolen, com au que al niu va dreta,
Al vell tronch llemosí.
Los pensaments s' envolen als temps en que la glória
En les daurades fulles de la inmortal história
Donava per eixemples al mon nostres recors;
Quan verts llorers brotaven lo Llobregat y el Túria,
