Pàgina:Llibret de versos escrit per Teodor Llorente (1885).djvu/23

Aquesta pàgina ha estat revisada.
LA NOVA ERA 2.

————


Poesía premiada ab un alhelí d' or en los Jochs-Florals que se feren en Valencia en 1859.


P

ER qué als cants de la guerra los himnes de victória

Seguixen, y mut calla lo mon? ¿Per qué la glória
Un home á sos peus lliga, junt ab l' orgull romá?
¿Per qué, soldat qu' el mires, del ferro no 't despulles?
¿De la olivera santa no son les verdes fulles
 Lo que éll porta en la má?

 Pera tancar del temple de Jano ab ses mans fortes
Les ventalles de ferro de les ubertes portes,
La clau de les victóries li vá donar la sort.
No guerrejant la terra ya en contra d' éll s' esforsa;
Ceptre s' ha fet la espassa y home s' ha fet la forsa:
 ¡Vítor y llau al fort!

 Gents de la terra tota, pobles de antigues races,
De la Ciutat senyora vingau á omplir les places:
La filla de la lloba vos crida ab dolsa veu.
Vingau y una paraula porteu nova á sos llabis,