Aquesta pàgina ha estat validada.
A LA REYNA DE LA FESTA 11.
————
————
Poesia que guanyá la flor natural en los Jochs-florals del Rat-Penat celebrats per primera volta el 29 de Joliol de 1879.
Oh Reyna de la Festa, yo no 't conech encara;
Mes sols á tú lloharte mon cant fantasiós vol:
Aixís l' au matinera, quant l' alba el cel aclara,
Com si les glóries totes del jorn adivinara,
Avans de que 'l sol ixca, ya está cantant al sol.
Alegra y vergonyosa, poruga y satisfeta,
Com verge desposada que arriba al sacre altar,
Ya, per la má conduida del llorejat poëta,
Y per ceptre una rosa dels verts jardins d' Edeta,
Te veig al trono insigne del Gay Saber muntar.
Y escolte com recorre ton nom, de boca en boca,
Les apretades files en falaguers mormulls;
Y mire com proclamen lo goig que te sofoca,
Quant ya ton peu les grades del alt cadafal toca,
La flama de tes galtes y el raig de los teus ulls.
