[1]
[Càller, 1809. Quadern relligat de 15 ff, on és copiada també la "Lettera confidenziale al cavaliere N.N., d'Alghero" (vegeu-ne la transcripció al nostre Apèndix 5). Tal com declara Bartomeu Simon a la "Lettera confidenziale", l'any 1809 li fou tramès a Càller, on llavors residia, un "Canto canonicale" en sard que hauríem d'atribuir al seu fill Joan Baptista. Seguint el mateix metre, però en català, Bartomeu Simon va redactar la resposta de la dama a la qual era adreçat l'original sard, o sigui la seva muller Antíoca Màssala, a qui va trametre el poema per tal que, a l'Alguer, fos llegit públicament durant les festes de Carnestoltes. Comparem en nota la present versió amb traducció castellana (B) deguda al mateix autor]
Resposta de una dama a un canòngie que le ha fet una canzó en sesta lyra confortant-la en sas aflissions per l'ausènzia de son marit.
ISenyor canòngie amable:
yo no sé com respondre als seus bells versos.
Ya sab que·n mi no és dable3
que yo los púghia fer tant purs y tersos.
Vostet, senz ironia,
té·l do que Déu le ha dat de la poesia.6
IIYa sé qu·és sempre estat
amant de les tres muses principals;
que·n ellas ha studiat9
fer las sestas en lyra y coplas reals.
Per fama és conegut
de tots un gran poeta molt sabut.12
IIIPerdoni-ma si ancara
m'atriff de fer-li en versus la resposta.
Già sab no és cosa rara15
- ↑ TEXT 2
1. canòngie: es tracta sens dubte de Joan Baptista Simon, canonge de la catedral de l'Alguer, probablement autor del "Canto canonicale" en llengua sarda al qual responia Bartomeu Simon amb el present poema.
5. vostet: pel que fa a aquest terme -"vusted" a la poesia castellana de Bartomeu Simon- i a les altres formes de cortesia d'origen castellà, veg. WAGNER 1951, 214-215.
14. m'atriff: 'm'atreveixo'.
