mitjana dels anys 1999 a 2003 (NCGA, 2008 i FAO, 2008) en una mica més d'aquella xifra. Deixant de banda aquest fet, no tan anecdòtic, vull dir que hi ha una campanya intensa en contra dels biocombustibles (Abengoa, 2008), de manera que ja se n'ha decretat el fracàs, potser per impedir la implantació de la tecnologia necessària per desenvolupar els biocombustibles de segona generació (pàgines 165, 427 i 465). Com és possible que un tema en el qual treballen tants i tants investigadors des de fa molts anys es pugui despatxar dient que estan tots equivocats?
De veritat ens vol fer creure aquell alt funcionari de l'ONU, que considera els biocombustibles un crim contra la humanitat, que el preu dels cereals és el problema central relacionat amb la misèria i la fam en el món? Amartya Sen (2007), economista acreditat i Premi Nobel, ens ho explica d'una altra manera, analitzant el que passa amb el blat de l'Índia. Són els biocombustibles, també, els culpables que es destrueixi la selva amazònica, tot i els efectes tan negatius sobre el medi ambient que tenen la canya de sucre i altres cultius (Clay, 2004)? He inclòs a la bibliografia diverses referències sobre aquesta polèmica.
A l'aprofitament dels cereals per produir energia he dedicat vuit pàgines (22-23, 164-166, 426-427 i 465), relacionades amb la producció, la palla, el blat de moro i el sorgo. Però l'edició actual té 30 pàgines noves respecte a la de 2005. A més de les referides, n'hi ha nou sobre el destí dels diversos cereals, d'acord amb la indicació que em va fer un bon amic en valorar la primera edició. Altres pàgines afegides tracten de la producció de cereals a diversos llocs, la secada, l'aplicació de purins... També hi ha 68 fotografies noves, en substitució d'altres de l'edició anterior.
M'ha semblat oportú conservar la presentació de la primera edició, suprimint algunes referències que ara no són significatives. I he mantingut, íntegre, l'apartat d'agraïments. A aquells de llavors, i d'ara, hi he d'afegir els que es relacionen amb les pàgines noves. Són: Rosa Teira, del Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl de la Universitat de Lleida; Rudy Gesline, veterinari del Berguedà; Manel Serra i David Piza, de Grans del Lluçanès; Javier Mezquiriz, responsable de subministrament i logística de biomassa a la planta d'Acciona a Sangüesa, i Gonzalo Curiel, cap de la planta de Biocarburantes de Castilla y León a Babilafuente, Salamanca.
Vull dedicar un agraïment especial als companys de l'Associació d'Enginyers Agrònoms de Catalunya, Joan Guim i Josep M. Rofes, el nostre president, per haver acollit amb entusiasme la meva oferta de col·laboració en l'edició d'aquest llibre. A en Josep M., a més, per l'afecte amb què ha preparat el pròleg.
Aquesta edició no s'hauria pogut fer sense l'ajuda material de les empreses familiars Romanyà Valls, S.A. i Orroel, S.L., que n'han assumit totes les despeses. Per això i per tot, gràcies a la Gemma, una vegada més.
Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/12
Aquesta pàgina ha estat validada.
Capellades, 2 de juny del 2008