Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/294

ni planyívols sospirs d' una sirena
que busque d' altres braços la cadena,
morint d' amor son cor anyoradiç?—

Llavors lo sabi, ab mágiques paraules,
les veritats esbrina que, entre faules,
en rònechs pergamins ha espigolat;
á Plini y á Estrabó^I fa aurífichs plagis,
retrau de nostre Sèneca² 'ls pressagis,
y 'ls somnis y recorts de temps passat.

Compta haver vist, del Occeá entre roques,
de pins desconeguts superbes soques;
y entre 'ls esqueys de l' illa de les Flors³
haver deixat l' onada riberenca
dos cadavres de cara vermellenca,
d' algun secret del mar reveladors.

Y, abrassantlo, afegeix:—¿Tu lligarías,
gegant de les derreres profecíes,
de la terra 'ls extrems com d' un mantell?
Missatger del Altíssim, vés; de l' ona,
qui, per tráuret á port, un pal te dona,
per traurhi un mon bé 't donará un vaixell.—