Dintre 'l rebull Alcides esquitlla, entre zumzades
anantes y vinentes, esgalabrat y xop;
y, rebent en cada illa y escull ensopegades,
del sauló de la vora muscleja més aprop.
L' hi esperan ab los Númides, Harpíes y Amazones,
feram que foragita del África 'l desert;
¿vindrían á donarli, pot ser, enhorabones,
per haver de cadenes deixat lo mar llibert?
Tant bon punt vers Hespèris li veuhen pendre terra,
com llagostada cauhen d' Alcides al damunt,
derrera Anteu, 3 que 'ls mena, semblant á un cap de serra
que rode empès pe'ls braços de foch del Simoun.
Mes, com pe'l llamp ferida, tota África s' assombra
quant l' hèroe á son guiatge titánich escomet;
la voliayna es última que fuig devant sa escombra,
la escombra que de monstres lo mon deixava net.
Tres voltes á ses plantes d' un colp Anteu rodola,
del fanch sempre aixecantse ab renadiu dalit;
quant l' altre ab fèrrea grapa l' estreny y l' enarbola,
fentli cruixir com llenya los ossos dintre 'l pit.
Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/230
Aquesta pàgina ha estat revisada.
