—Vora África ab mos hèroes á nit m' endormiscava,
quan veig colossal Geni baixar del firmament;
cubría sa ombra l' Atlas, y ab un llamp que brandava
del Simoun en ales, fería á tot vivent.
Ja á mi m' empedrehía, quant diu, girantse enrera:
«En eix blat del diable2 no cal oscar la fauç.»
Me deixondí; lo rúfol fantasma ja no hi era;
mes sols un llenyer d' ossos restava de mos braus.—
Sa veu pe'l temple encara retruny, quant á l' altura
lo carro sotraqueja dels trons aixordador;
ab tremolor estranya responli la natura,
y al ventre de les mares ressona angèlich plor.
De prompte á un terratrèmol, que 's juny ab la tempesta,
l' ídol s' ensorra en grífol d' aygua llotosa y sanch,
ensemps que ¡estrany prodigi! li lleva un llamp la testa,
á troços y ennegrida fentla rodar pe 'l fanch.
A sa claror rojenca ¿que veuhen, puix s' ajupen?
veuhen fantasmes tètrichs passar en reguitzell,
entre ombres de llurs avis, que ab fástich los escupen
al front, marcat ja ab taca del infernal segell.
Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/108
Aquesta pàgina ha estat revisada.
