Aquesta pàgina ha estat revisada.
- ¡Perdó! diguí sortintme de la hamaca,
- quan ressona son crit en ma barraca:
- «Dins la balma del crim la mar hi bull;
- de tot quant veus, per esborrá' eixa taca,
- ni 'n restará un escull.»
- Digué: y ja de la cova 'l mar eixía,
- y d' aygua y manatins l' herbatge umplía;
- jo, fugintne, 'm girava al nadiu lloch;
- ja cabanyes y selves no hi havía;
- ja vall, ni cims, tampoch.
- D' Haytí la cordillera, Ique 'l cor ama,
- en illes es trencada; de Bahama
- lo bell pahís, d' arenes es un banch;
- y encara famolenca la mar brama
- venint; ¡pot ser l' aclama
- la meva olor de sanch!—
Parla un que vora Tule gelada 'l sol anyora:
—També és ¡ay! de diluvi l' auguri que vegí;
vegí á Llevant esténdres la boreal aurora,
en flochs vermells y rossos trenats, y brins d' or fi.
