Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/78

Aquesta pàgina ha estat revisada.
58
Curial y Guelfa.

agradablement, e tantost lo sen mena al seu palau, e delibera ferli molt gran festa, e si ordona que en la taula principal no seguessen sino la Duquessa sa muller e Curial, e que no servissen sino dones, entre les quals ordona que la Duquessa deliure que filla sua era maior, e hauia nom Cloto, fos mestre dostal, la altre filla donzella, la qual Laquesis era nomenada, lo seruis de vi. Era aquesta Laquesis donzella que anuides lo quinzen any traspassaua, assats gran dela persona e de marauellosa bellesa, e la qual en aquell jorn se studia en aiustar artificial bellesa ala natural, de la qual nostre Senyor Deu la hauia dotada dauant totes altres del Imperi Dalamanya amplament e molt copiosa. No vull musar (7) en escriure per menut totes les circunstancies de la sua bellesa, mas aquell qui ho voldra saber, lija Guido de Colupnes alla on descriu la bellesa de Elena e sie content ab allo, e pense que a Laquesis no li fallia bellesa, car certes natura ab gran studi per fer marauellar les gens la produi tal en lo mon. E sobre totes les belleses que hauia, si tenia los pus bells hulls e pus resplandents e alegres que en algun temps fossen estats vists, ab los quals no era persona que ella miras que depresent noli fes oblidar totes altres coses, e solament de mirar a ella hauer cura continua; en tant que ab los hulls solament tenia moltes besties en pastura, los quals si ella no fos, hagueren cercat en altre part lur deliurança, no obstant que ella era tan freda que nulls temps de home algu per bell ne valent que fos se era poguda