Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/55

35

Llibre primer.

gran dilacio. E com ells volguessen moure, Jacob de Cleues se mes auant e dix:—Harrich, tu veus que aquell gentil home ha Deus per sa part, car ta oferta pau la qual tu has menyspreada: yot prech per nostre Senyor Jesucrist, qui perdona la sua mort, quet partescas daquesta querella, maiorment que no es cert a tu lo prom hauer mort ton frare. E si per Jesucrist no ho fas, hauras Deu per enemich, e aquell caualler qui tens dauant. Harrich mostra molt maior furor que dabant, e pensa que pahor los feya axi parlar. Los harauts comencen acridar:—laxes los aler! (⁴) lo pretor feu tocar la sua trompeta, perque tot hom saparta, e los cauallers comencen a moure lo un contra laltre. Era aquell Harrich Fontaynes assats bon caualler e molt fort, e confiaua molt de la sua caualleria, e donant desperons correch vers Curial, lo qual contra ell venia ferint desperons atot son poder, perque encontrant Harrich a Curial per lescut, en aquell la sua lança rompe, mas de la sella nol muda. Curial, qui de molt maior força e virtut era, hauent una grossa e molt forts lança en la ma lo feri de tal virtut, que del cauall lo derroca, e si fonch la cayguda tan gran, que Harrich sestordi en tant que no mouent peu ne ma, tot hom se cuydaua que fos mort. Empero res no deyen, ans sperauen ço que Curial faria: lo qual com vees que lo caualler nos mouia, deualla del cauall, e leuant li lelm del cap, viu lo estar axi com amort, e miralse per una gran stona, dins la qual lo caualler recorda e viu se ente-