Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/533

513

Llibre tercer.

costrets per la son anaren als llits. Mas qui dormira? Certes lo Marques ne sa muller no dormiren, nels basta la nit a parlar. La Guelfa e Labadessa vetllaren e no sabien on se metessen de goig. Recordauen les virtuts e proeses de Curial, e la Guelfa que fins aquell jorn ere citada com a muda, certes ara hach cobrada la paraula e deya coses dell tan agudes e tan subtils que en pochs pensaments cabien, e si be les portes de la boca hauia fins aquell jorn tengudes tancades, ella tenie ubertes les de les orelles e del enteniment. Ne Curial tampoch dormi, car pensant com hauia ab honor aconseguit son obtat, estaua tot encantat, e axi aquella resta de nit en parlar ab en Galceran de Madiona totalment consuma. E no solament ells, ans encara infinits altres qui per lo cansament hagueren pus necessari dormir que vetllar, passaren axi aquella nit tota parlant o pensant. Lo Rey, qui era senyor de molt gran prouidencia, acorda jornada per les noces e no volgue que alli pus se torneias, ans son poch a poch (¹⁶) ab les altres gents a la gran vila peruench. E donades al Marques grans e molt notables posades, ab sa muller e sa sor en aquelles entra. E Curial en lo seu propri hostal, qui encara ab tota la persecucio de la fortuna nol hauia perdut, entra gloriosament. Molts foren los conuits, grans foren les festes que per aquest matrimoni se feren es celebraren en Paris. E cascu e cascuna se treballauen en abillarse segons lur facultat. Mas la Guelfa, que tenia los seus propris joyells e aquells de Curial, trans-