com Curial ere lo qui hauia guanyat lo pris, e que acendema vindria molt ben abillat. La Guelfa no feu molta mencio de aquestes noues, empero en tota aquella nit no dormiren ella ne Labadessa, ans ab molta alegria tota aquella nit vetlaren parlant de Curial. Era ferida la Guelfa al costat sinestre en mig del cor, e no hauia be ni repos sino tant com de Curial parlaua, e axi passa aquella nit la qual fonch la pus longa del mon.
104.
UGI la nit, e aquella stela que força e compelleix los homens a amar, mostrant la sua cara resplandent, trames los seus raigs luminosos anunciant lo adueniment del dia, quant la Guelfa que dormir no podia, se lleua del lit e anaua per la tenda bascant. Labadessa, que conexie lo seu mal, reye de goig, e, leuantse semblantment, començaren a metres a punt, axi que abans que la gent se leuas, a elles ja no fallia plato (16). Resplandia la cara de la Guelfa, e aquella bellesa sua, mesclada ab lo goig, semblaua que prengues marauellos creximent. Lo sol vagueros venie e lo seu carro paria que nos mogues, car lo primer cauall apellat Titan quel tira per los matins, a vijares de la Guelfa, se mouia fexugament e tardaua. Empero com lo dia fos vengut, la gent se lleua molt alegrement e tot hom anaua mirar la lança on era penjat lo restell. Era aquell restell de aquells qui son posats en les muralles per dubte descala. Curial que sabia la Guelfa esser en la plaça, la qual
