Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/518

Aquesta pàgina ha estat revisada.
498
Curial y Guelfa.

Genebra, Frondino e Brisona, Amadis e Uriana, (14) Phedra ab Ypolit, Achilles tot sol menaçant son fill Pirro, Troyol e Briseyda, Paris e Viana, (15) e molts altres dels quals per no esser lonch me callare. Lo jorn venia e un celestial ros mullaua la terra, e la dea e sompni en un punt sen anaren. E romangueren les dones en lo lit torbades en tant que no feyen sino pensar, e la Guelfa dubtaua si era ver que fos estada ferida, e mes se la ma al costat, mas no troba senyal de alguna nafra. E axi speraren lo jorn, lo qual apres que fonch vengut se lleuaren del lit, e ne la una ne la altra parlauen ne deyen res de ço que hauien vist. E axi tornarem a la materia que damunt hauien lexada, ço es del torneig e gran festa ques solen fer a santa Maria del Puig.

100.

A

TENGUEREN lo Marques sa muller e sa sor a la plaça, e, ficades les sues tendes en un loch molt plasent, hagueren dins la vila posades conuinents a lur estat. E la Guelfa tots temps tenia prop si la Abadessa a la qual obria tot son cor, e si la prega ques auisas si porie veure Curial o algun seruidor seu, e ques informas on tenia les tendes. E Curial no era en aquell loch ans se era desat asi que no fos conegut. Lo Rey hauia ja ordonats tots los fets de son Regne, e meses totes les coses en reglat orde entenent al tranquille e pacifich estat de tota la sua senyoria, ya legits e fermats tots los legals capitols en publica e comuna concordia de tots los