Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/459

Aquesta pàgina ha estat revisada.
439
Llibre tercer.

ans treballauen mills e pus fort que james; e axi mateix eren pensats mills que en los temps passats, e ja començauan a cantar e hauer algun plaer, pensant que no podien estar longament en cami e que eren richs e de bona ventura. E tanta era lur alegria, que Johan, qui Curial hauia nom, pensant en la Guelfa e en lexili seu del Marquesat de Monferrat e de les paraules que la Guelfa hauia dites, que si la Cort del Puig els leals amadors no la pregassen, nulls temps li perdonaria, axi com aquell qui era gran trobador feu una canço que diu:

Atressi com laurifany (10)
 . . . . . . . . . . . . . . .
 . . . . . . . . . . . . . . .


69.

D

INS aquest temps Cammar fonch curada de la nafra, empero romas tan flaca e tan magra que no tenia sino lesprit, e no la podien fer menjar. Perque lo Rey a cap dalguns dies, cuydant que millorarie, mana que la amenassen a la ciutat, e leuaren la del lit, e ella feu se metre en una finestra molt alta que exia al ort. E com molt hagues estat mirant Johan qui casaua, e ja sa mare la pregas que menjas algun poch per ço que en unes andes a la ciutat dur la poguessen, cridats los catius pera que les andes adobassen, la mesquina donzella mana que alli en lo verger a ran de la paret en dret de la finestra les andes li adobassen, e, mirant ho ella, les metessen a punt. E com ells no ho fessen a guisa de la mare,