Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/400

380

Curial y Guelfa.

vols que faça. Sabs be que ma filla Venus es dea de concordia e de pau, e conuida les gents a amarse e volerse be, e Cupido fill seu força e costreny, enflama e encen a amor; daquesta matexa condicio son yo, car nulls temps me plague discordia ne hagui desig de veniança. Axi mateix, la dita filla mia ho hereta de Jouis son pare, lo qual com tu sabs es planeta molt plasent, enemich de prauitat e amich de pau, Rey e senyor de justicia, font de veritat e de dretura, amigable e virtuos; tempra la ferocitat de Mars e de Saturno. E daquest diu Dant en lo seu tercer libre: Ovi se vedel temperar de Ioue tral patre et filgio, e quiui me fo certo, etc. (³) E donchs si yo de ma propria natura no desig ne vull discordies, ne sedicions, ne venjances, ¿com cuydes tu que ara pogues tornar cruel e fer contra natura ço que per natura mes vedat? Impossible seria a mi fer ço que tu vols. Empero, si a tu plau yom treballare en toldret aquest treball, e aquell es amich quit guarda de questio e de mal, e axi ho fare per tot mon poder e saber, tu empero volent hi donar loch. E aquesta es vera e no popular amicicia, e axi ho diu lo philosof en lo quart de les Etiques. E si aço not plau, apella Mars en ta aiuda, lo qual es bataller, e lexa lamor, la pau e la concordia, que son yo, que atals fets com son los quem apelles not porie profitar, car qui guerra vol, no deu portar cimbre doliua.