Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/345

325

Llibre segon.

yo li respongui com erets pertit per anar en Paris e redonir vostres fets, e puix tornar açi. La Guelfa tantost trames un scuder derrere vos, lo qual tornant ha contades noues, axi del matrimoni de Laquesis, com de la gran desfauor que hauets hauda, de la qual cosa la Guelfa ha ris molt. E yom so treballat ab la Abadessa tant com he pogut en tornar vos en seruey de la senyora, empero noy hauem pogut donar recapte. E com per nosaltres li fos obiscit que si aquells dos ancians lan pregassen que ella ho faria, tantost fica los genolls, e mirant lo cel, jura e vota a Nostre Senyor Deu e a la Verge Maria e a tota la cort celestial que per son mouiment propri ne per prech de home del mon, nulls temps vos perdonaria, sino era que la Cort del Puig de Nostra Dona (¹⁹) tota justada ab lo Rey e Reyna de França la pregassen, la qual cosa era e es impossible. E encara que tots los enamorats que alli serien demanassen a crits merce per vos (²⁰); e ella nulls temps hi ira; e axi veiats en quiny punt son vostres fets. Calla Curial, e desija molt mes la mort que la vida, e com molt hagues callat e la dolor li fes rompre lo silenci, les seguents paraules dix al prom.—Una sola cosa almenys voldria obtenir, e despuys vengues la mort totora que li plagues. Que la senyora me fes tanta merce quem volgues oyr una sola vegada e despuys fes ço que plasent li fos. Lo prom li dix que ell se treballaria tant com li fos possible que ellal volgues oyr. Per que Curial aquella nit no dormi ne trobaua repos en cosa alguna. Lo