ventura Curial mer (18) poch mal en aço. La Guelfa torna a dir:—Amiga mia, yo volguera abans esser morta que oyr ço que oig. E mes auant li dix totes les paraules que dels ancians hauia oydes; per la qual cosa hauia proposat de no donar li res ne parlar li, aiustant a aço que tant com hauia cara la sua vida al monastir no tornas, per que Curial no la enujas cascun jorn per desig de saber noues, ne encara li enuias a dir res. E axi Curial trametia cascun jorn al monastir per saber la Abadessa si era venguda, e com li diguessen que no, estant amagat speraua quant vendria.
134.
A Fortuna, que hauia mostrades a Curial les sues feres e crues spatles, sen ana al Duch Dorleans, e en sompnis tota riallosa e plena de alegria a ell se presenta e li dix:—Car amich meu, yo hauia fauorit Curial per tot mon poder, e ara, cansada de metre los meus bens tots en un loch vench a tu, sabent que Curial donaua a tu molt gran destorb en les amors de Laquesis. E axi per socorrer e subuenir al teu afligit spirit, te certifich que si tu ara tornes lo matrimoni yot sere fauorable axi fort, que obtindras ton obtat. E si peresa not toll, en altre manera no ho pots perdre. Perque tantost per lo mati ves al Rey e suplicali que trameta per Laquesis e per sa mare e tornals a parlar daquest fet, e tantost li sera atorgat, car la dita Laquesis es mal contenta de Curial, per raho que sens dirli res sen es anat a
