Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/314

Aquesta pàgina ha estat revisada.
294
Curial y Guelfa.

marauellauen e quasi torbats deuenien muts, altres se metien en un raco e pensauen en aquesta nouitat. Lo Rey semblantment e los altres senyors stauan molt marauellats e no sabien que dir. Empero lo Rey a cap de gran stona comença a parlar del Sanglier, e dix:—Per cert lo Sanglier tots temps ha usat dels strems e algu nos marauelle daquest fet, car costuma es e molt natural daquesta nacio, que com a un gentil hom ve algun cas tan sinistre que perda la sua honor e deuenga pobre, no li fall un bordo ab que sen va demanant almoynes a Sant Jacme en romeria. E es lo contrari dels spanyols, que tantost que tornen pobres, ab aquella matexa pobretat deuenen ladres e robadors de camins. Aquest Sanglier empero no estech pus en Paris, ans sen ana e per ses jornades vench en Jerusalem, e apres sen ana al Mont de Sinahi al monastir de Sancta Caterina (12), on visque e mori santament e en fama de molt sanct religios.

114.

G

RANS e molt grans eren les festes que eren fetes als dos cauallers strangers, e general juyhi ere fet aquests esser los millors cauallers del mon, e que entre ells no hauia que triar, que si tot Curial era bo e molt valent caualler, certes no era menys bo ne menys valent Aznar, del qual era lo Rey tan enamorat que nos veya fart de tenir lo de prop. En aquest temps Aznar pres comiat del Rey e dels Duchs e grans senyors, los quals li donaren gran colp dargent e de joyells, e ab sa muller ab molta