Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/283

Aquesta pàgina ha estat revisada.
263
Llibre segon.

nent a la mia noblesa; altre que ell nos cura de mi, sabent vos de qui es amoros. E jatsia a mi esser molt dura cosa voler me treballar en scalfar sanch ja freda e gelada, e cor en lo qual alguna impressio de natural calor ne viu ne regna, com amor laja de tot en tot desemparat e lunyat de si, demanant e requirint ho la longuesa del temps e la multitut dels dies, mes auant quem tench per dit que tot ço que yo dire seran paraules perdudes e sens fruyt, ab tot axo no callare, ans vos reduire a memoria ço que vos moltes vegadas mauets preycat, e axi satisfare a les dues dites rahons. E venint a la primera; ¿recordats vos, senyora, de les paraules que dix Guismunda de Tancredi a son pare sobre lo fet de Guiscart, e de la descripcio de noblesa? (11) Moltes vegades hauets loada aquella resposta comendant la dona de seny e de virtut. E pus Guiscart era joue e fadri, e nulls temps hauia com a caualler obrat de les mans, ans en solaços, burles e plaers se solaçaua, assats curialment; empero veent Guismunda que lo joue hauia bon principi, pronusticant poder hauer millor fi, volguel amar, e amantlo donali la sua amor, no valent Guiscart de mil parts la una de ço que Curial val. Filla era del Princep de Salern, haut hauia marit del linage dels Reys de Sicilia, fill maior del Duch de Capoa, e per ço la sua honor li deuia esser molt cara. Empero amor qui es piadosa e benigna fortuna los aiusta, e per ço que lo un no plangues laltre longament, los precura quasi simultanea o momental