Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/237

Aquesta pàgina ha estat revisada.
217
Llibre segon.

manament de son pare, no sabent qui era lo Caualler deles spases ana enuers ell, e tant lo cerca quel troba, e dix li ço que lo Comte li hauia dit, suplicant li quel fes caualler. Lo Rey alsa la spasa e donant lin pel cap dix:—Deus te fara bon caualler.

49.

L

O Caualler de les spases tantost crida tots los seus e fets venir aquells en un loch, isqueren del torneig. E apartantse a cert loch refrescaren e mudaren de caualls freschs e bons, e lo Rey demana a Febus qui era e ell li respos que era Febus fill del Comte de Foix, de que lo Rey hach gran plaer. E puys que hagueren refrescat, preses grosses e molts forts lançes començaren ab passos suaus tornar al torneig. E encontraren Bon Panser e dix los:—Ja es a cauall lo Rey e duy mes entrara en lo torneig. Perque lo Caualler de les spases pres Curial per la ma e dix:—Ara veurem que sera, que peruentura tal cuyda ontes daltri (7) que creix les sues. Lo Rey de França era ja en lo torneig, e feya bones armes ell e molts cauallers qui eren venguts ab ell, e no obstant que lo Duch de Borgunya fos vengut contra ell ab molta gent, lo Rey sen metia la plaça tota e cercaua los cauallers dels scuts negres, mas nols trobaua. Empero com ells ja plegassen al torneig e los franceses los vessen, començen a cridar:—Açi son, via a ells! Mas certes nulls temps digueren mot de que tantost se penedissen, car los dels scuts negres meten lestandart per mig dells, e tots junts feren de tal virtut que cascu derro-