Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/146

126

Curial y Guelfa.

tressi, empero com be hach pensat, dix:—Senyora, molts son marauellat de vos perque prenets axi aquests fets, que ades vos enfelloniu ab vos matexa, ades vos matau ab vostres mans (⁴). Veritat es que Laquesis, donzella noble e bella, fauorida e rica sobre totes les de Alamanya, se enamora de Curial; empero si ell recordant se de vos ho ha tot relexat, ¿per quel blasmau? Per ventura tota persona qui ho sabes loy tendria a follia ço que ha fet, empero lamor queus ha es tanta, que tot lo mon sens vos tendria en poch. E axi clam vos merce quem façats aquesta gracia, que li parlets e ordonets dell en que manera vos sera plasent ques regesca, car ell no ha afer sino obeyr. Respos la Guelfa:—Melchior, yo no vull pledeiar ab vos ne ab ell, ne era volentat mia parlar ab ell apresent; empero puys que tant ho volets, tornarets ades a mi, e yo haure deliberat en aço e dir vos he ço que a mi sera vist que ell faça. Melchior se mes en altres negocis, e com li aparech ora de anar a la senyora ell hi ana, e trobantla solament ab Labadessa, se mes en noues ab ella, e tantost los vench al deuant lo torneig de França; per que la Guelfa dix:—Melchior, direts a Curial que en nom de Deu partesca daci totora que li placia, e vos donats li bastantment tot ço que voldra, e quem scriua continuament de tots los fets que faça, ara sien finats prosperament, ara aduersa, en manera que yo ho sapia tot. E port paraments verts e blanchs, los quals vos tenits; donats los hi. E hage lescut tot negre, e yol prech que