Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/128

Aquesta pàgina ha estat revisada.
108
Curial y Guelfa.

dich tot ço que la Guelfa li hauia dit; e be que hagues desplaer dels paraments de Laquesis, tanta era la alegria que en lo cor li era cayguda per raho daquella manilla que tot lals tenia en no res. E axi dix a Melchior:—Tornats a la senyora, puys que ella voso ha manat; e axi ho feu. La Guelfa, tantost que Melchior li gira lasquena, presa Labadessa per la ma, sen entra en una cambra petita e despullas tota nua, e pres lalcandora de impla (10) que vestia e donala a Labadessa, e prenent ne una altre tornas a vestir tantost, e entre ella e Labadessa ab la maior cuyta del mon, feren per lancandora, axi per los pits com per les espatles de altabaix, creus de Sant Jordi e semblantment per les manegues, e com fonch fet feu cridar Melchior, lo qual entra dins, e ella dixli:—Darets a aqueix orat aquesta alcandora que li dona Labadessa, e digats li que la port dema per cota darmes sobre larnes. Melchior la pres ab gran goig, e com sen volgues anar, dix Labadessa:—Melchior, digatsli que no lay de yo, que ella lay dona; e a bona fe desque vos partis ades daçi, las ha despullada, que ella la vestia vuy; es ver que jo li he aiudat a fer les creus. Ab tant Melchior girant lasquena sen va cuytadament a Curial, lo qual puys que hach presa lalcandora e hach oydes les altres paraules, hach tan gran goig que no sabia on se metes. E tantost sarma e assaias lalcandora e obrint la en certes parts feren tant que li vengue be, jatsia que en los pits ne en les espatles no li cobria sino fort poch, de que ell no