molt aspres cauallers fossen a gran marauella, encara conegueren Curial no esser menys fort que ells e entrells lo tengueren en gran stima e hagueren per clar que mala hi era vengut Boca de Far. Curial los requiri si hauien mester diners que ho diguessen, quell los en donaria prou. Dalmau Doluge respos:—Caualler, nosaltres no hauem mester vostre argent car per gracia de Deu un Rey tenim, quens dona manera que sens pendre argent daltri podem cercar lo mon. E crech que en nosaltres no ha tant de be que gosem ne sapiam despendre ço que ell nos ha donat e dona sens cessar tots jorns. Mes prech Deu quens do gracia que en altre tal cas com aquest que tenim entre mans, en lo qual per crexer ma honor vos metets, vos pusca yo socorrer e seruir, car vos conexerets que ami bastaua lo cor una e moltes vegades afer per vos ço que vos ara fets per mi, e aço mentre anima tindre en lo cors (9).
38.
RA aquest Dalmau Doluge, home molt aperssonat e de grans espatles e fort espes de tots los membres, e axi era tan fort, que sens tota falla lo caualler qui ab ell combatia nos deuia tenir per segur. No era empero en res gentil dela persona, mas si hauia lo cor tan alt que assats fora estat per un Rey; tal era laltre caualler Doluge. Mas Ponç Dorcau, era home noble de linage, prim e lonch dela persona, joue de pochs dies, los cabells roigs e tan gentil, que paria que fos fet a pinzell; molt temprat e forts
