XXIII. . . . . LA VELLA.
Una vella hi ha á Mallorca — que te cent y un any
y que se 'n clenxa y pentina — com si sols tinguès quinz' anys etc.
XXIV. . . . . LO METGE.
Adeu Caterineta — sento 'haverte de deixar
sento la teva desgracia — qu' á mi 'm fa morí' y penar etc.
XXV. . . . . LO MAL RICH.
Lo mal rich s' está en finestra — passa un pobre pelegrí
—Senyor dáume un tros de pa — d' aquell que deu al garrí etc.
XXVI. . . . . LA VILA DE MANRESA.
A la vila de Manresa — ditxós qui s' hi pot estar
n' hi ha una donzelleta — que n' es per enamorar etc.
XXVII. . . . . LA PASTOREL-LA.
N' es un soldat, — ve de la guerra
se 'n troba ab una — pastorel-la etc.
XXVIII. . . . . LA ESCRIVANA.
Petiteta l' han casada — la filla del mallorquí etc.
XXIX. . . . . LO PARDAL.
Lo pardal quan s' acotxava — feya remor etc.
—
XXX. . . . . L'ESCATIDOR.
Lo escatidor — ne viu ab gran pena,
n' es festejador, — ne tè quinze ó setze etc.
XXXI. . . . . L'HOMEY.
Mos amichs m' están dihent — Joan com estás tan magre?
Amichs meus jo 'us ho diré — una minyona m' ho causa etc.
XXXII. . . . . LO CONFÉS FINGIT.
Una hermosa pastoreta — demanava confessiò,
sens pensarho s' es posada — als peus de son aymador etc.
XXXIII. . . . . LAS FILLAS DEL REY.
Tres fillas ne tè 'l bon rey — totas tres com una plata:
lo rey s' enamorá d' una — Margarida s nomenava etc
XXXIV. . . . . LA MALA MULLER.
Ja n' hi trucan á la porta — Ola! Ola! Baixa á obrir
—Qui n' es aquest cavaller — que rondeja per assí etc.
XXXV. . . . . SERRALLONGA.
Si n' eran dotze fadrins — que tots dotze n' eran lladres etc.
2) En una nota de la cansò lo Compte Arnau espliquém lo perqué hem tret de la mateixa los quatre versos que diuhen
Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/272
Aquesta pàgina ha estat revisada.
