Obres completes d'en Joan Maragall - Poesies II/L'oració del matí
(De Lamartine)
O Pare a qui adora el meu pare
agenollat damunt la pols!
Tu, que el teu nom terrible i dolç
fa abaixà el cap a la mare!
M'han dit que el sol, que és tan ardent,
no és res davant ta omnipotència:
branda a tos peus amb reverència
com una llàntia resplendent.
M'han dit que ets Tu el qui fas néixer
tots els aucells que van pels vents,
i has dat ànima a tots els nens
tan sols perquè et puguem conèixer;
m'han dit que les flors del jardí
tan sols per Tu pel maig florien;
que si no hi fossis no hi serien,
no hi hauria ni pa ni vi.
Senyor! Dóna l'aigua a les fontanes,
dóna les plomes als aucellets
i la llana an els anyellets;
dóna ombra i rosada a les planes,
dóna salut a l’enfebrat,
dóna-li pa al pobret que passa,
al orfenet dóna-li casa
i al presoner la llibertat.
Que la justícia en mon seny duri
i en mos llavis la veritat;
que amb temor i amb docilitat
ta paraula en mon cor maduri;
que de ma veu s'aixequi el so
com fumera alçant-se tranquil·la
de l'encenser que suau oscil·la
en les mans dels nens com jo.