Obres completes d'en Joan Maragall - Escrits en prosa I/Música amb màquina
No hi ha cosa bona que l'esperit de baixesa no puga arribar a fer-ne un mal ús. Hi ha res més alt, més purificador que la música? Hi ha res més enginyós i més útil que la maquinaria? I hi ha res més baix, més estúpit i més embrutidor que'l piano de manubri?
Quan per sota'l meu balcó passa lentament el pobre ceguet bufant a grans pitrades en la abonyegada trompa, fent-ne sortir unes notes desesperades de no trobar al naixer el bon punt d'afinació que convindria a la llur naturalesa, però dibuixant al cap d'avall amb pena i dolor el punteig d'un walz que's va posant tot melancòlic, jo assaludo del fons del meu cor al pobre artista i li dono de bon grat la meva almoina.
Quan anant pels carrers passo per davant de la negrosa botiga del ferrer i veig al xicot aixerit que estira acompassadament la corda de la manxa, que'l vent que'n surt posa tant furientes i actives les petites flames treballadores, jo miro amb un gran respecte an el homenet que comença a guanyar-se'l pa amb aquella acció tant senzilla i tant útil, i no deixo d'admirar l'enginy de l'home humil, que allà en la obscuritat dels temps, inventà la manxa.
Però quan, sia anant pel carrer, sia desde'l balcó, o en lo més recòndit de casa meva que'm refugii, m'hi persegueix el martelleig escandalós del piano de manubri, que té tota la freda brutalitat de la màquina i tota la petulancia de l'autòmata sens ànima que estrefà baixament les obres d'un art baixa; i quan mos ulls irats veuen entorn del malèfic armatost, com aucells malestrucs, als dos o tres minyonassos engandulits, de pinxesc mocador al coll, embandolinat pan i toros i cigarret de paper darrera l'orella, que amb cara desvergonyida fan l'ullet a les minyones de servei i vigilen les cases amb un interès que neutralisa massa be al que hauria d'exercitar una bona policia; i veig a la gent de botiga i a les pobres criatures que van pel carrer, fascinats per aquell soroll que obra sobre la puresa del sentit musical del poble com un mal aiguardent sobre una naturalesa sana; i quan llavores imagino al malalt retorcent-se en son llit i tapant-se les orelles, i a l'home de treball intel-lectual malehint amb el puny clos la escandalosa pertorbació, i a tota persona de mitjana cultura o delicadesa natural de sentits havent de soportar aquell estèril martiri, me sento tot admirat de que'ls alts genis de Beethowen i de Newton s'hagin arribat a combinar de tant extranya manera a través de la baixesa humana.
No'm diguèu que això an el poble li plau, cortesans explotadors del poble. No heu de fer sino mirar la actitut del carrer entorn d'una d'aquestes màquines infernals, i comparar-la amb son posat entorn d'una música, baldament sia la llastimosa de quatre ceguets.
Al voltant d'aquests ceguets hi veurèu la gent aturada, atenta, casi recullida o be dançant amb aquella ordenada alegria que fa la bellesa de la dança. Mes al voltant del manubri ningú s'hi atura ni està atent; no més cadascú, prop o lluny, allà hont se troba, sent els humors més baixos de la seva sang esvalotar-se amb el terratrèmol de la maquinaria; les minyones ballen amb gestes indecents per les galeries; els treballadors perden el respecte al treball i glosen la tonada amb veus acanallades i roncs d'un flamenquisme exòtic i embrutidor; i cada trinxeraire tot passant esbossa una contorsió xulesca o acancanada.
Aixís es com li plau al poble la vostra música amb màquina, cortesans i explotadors del poble: aixís l'eduquèu pera exercitar els seus drets en la plassa de toros i en la taverna: aixís el volèu pera que, segons vos convinga, aclami la vostra oratoria també de manubri, o fugi com un remat de moltons davant de quatre guardies civils.
El poble té un bon sentit que vosaltres no teniu, i mostra ingenuament el be o el mal que reb de cada cosa: no totes les músiques li son iguals: es clar que les aima totes perque té set de goigs artístics i no's detura a mirar la puresa de la font, i, si no n'hi donèu d'altres, s'engrescarà amb les restalleres de notes que salten d'una màquina; però mirèu-se'l be en l'un cas i en l'altre: mirèu-se'l be, que ell no us dissimularà pas la cantitat i la mena de goig que'n reb.
Jo cada vegada que sento un piano de manubri, de bona gana, segons el mal que'm fa a mí, l'esbotzaria d'una puntada de peu; i quan veig la mena de gust que molta pobra gent hi troben, de bona gana faria agafar als empressaris d'una tal empresa entregant-los a la justicia pera que'ls castigués com s'hauria de castigar a tots els que vènen aliments falsificats i venenosos; però quan me diuen que'ls tals exerceixen una industria lícita i paguen contribució a la ciutat pera atormentar-la i pervertir-la, llavores de bona gana faria una causa criminal a l'ajuntament.
Però també comprenc, que pera fer això últim, caldria una llei que encare no s'ha escrit, uns tribunals de somni de poeta, i uns ciutadans que encare dormen en el misteri de lo futur...
Paciencia. Per de prompte, ja veig que'ns haurèm d'acontentar amb fer una Lliga...