Obres completes d'en Joan Maragall - Escrits en prosa I/Començament
Sempre es bell començar. Totes les coses haurien d'esser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món: es el descens de l'ideal pur a la realitat pràctica; i aquest moment, tan essencialment humà que cada home se sent ell meteix i el món fills d'un moment semblant, no passa mai sense que'l cor se'n senti, com d'un diví contacte.
Fins l'home més obscur al començar la cosa més humil sent l'encís del començament. Quan el cisteller va a fer un altra cistella després de tantes, té un instant d'idealitat de la seva obra: aquella cistella, en la seva ment, serà més perfecta que les altres, serà una perfecta cistella; i aquest llampec d'inspiració que il-lumina'l seu treball, fa que's posi a treballar amb un delit que no tenia pas quan acabava l'altra.
Aquesta es la poesia del dilluns pera tot treballador de mena; i per això en tantes cançons populars trobèm, en una girada de la seva acció, aquest dístic que'ls es molt comú, que s'encomanen unes amb altres com una nota de frescor:
El dilluns al dematí
que es principi de setmana...
Doncs si en actes aparentment molt humils, el moment de començar es tant alegre y solemne, no dic jo la alegria dels que comencen a aplegar aquesta Garba, sabent que comencen una obra de general cultura, i que es ningú menys que la patria catalana qui al cap d'avall ha de gaudir-se'n. No dic jo la solemnitat que aquest nombre primer, de tants com se'n prometen, ha de tenir als ulls que tant llargament han sigut acaronats per la llum ideal de tot son esdevenir.
Oh! quant d'ensomnis veig encare en els vostres ulls, amics meus, al contemplar corporia aquesta Garba que tant heu contemplat en la esfera més alta. I còm vos en enamorareu de la Garba ideal, i còm la atraguereu a la terra amb els vostres esguards; i quànts enrahonaments i quants propòsits, i còm cadascú la volia millor, i còm no's cansava la vostra diligencia en agabellar els clements de sa substància, i quína fè hi havia en vostres ulls i quina força en vostres paraules pera atraure-us tantes voluntats i pera conjuminar tants esforços! Mes la vostra activitat ha sigut benehida i la vostra fè coronada. Enhorabona! Aquí teniu la Garba començada. Mirèu-se amb just orgull lo que ja heu fet i trayèu-ne fè per l'esdevenir que encare resta: que sols té dret a la il-lusió de l'esdevenir aquell que la reclama en nom de la realitat que ha sabut fer-se.
I vosaltres, els qui are teniu en les mans el primer aplec d'aquesta Garba, també'l conec el vostre encís. També conec la atracció d'una portada per primera volta vista, i la sonoritat de la paraula nova que la encapsa, i lo que un se promet del gruix dels fulls, verges encare de mirades. Abandonèu-s'hi are an aquest prestigi de la cosa nova; perque si es cert que totes les coses actuen segons la virtut en que han sigut creades, jo us asseguro que la vostra afició en resseguir aquestes planes covades amb tant d'amor, no defallirà mai en la indiferencia. Pera vosaltres han sigut fetes, pera la exaltació de l'ànima catalana; i tan bona intenció no pot mentir. I aixís com els que la han tinguda han sabut fer-la feconda, vosaltres sabrèu agrahir igualment tot el be que us en pervinga. I an ells i a vosaltres i a mi meteix, que amb tots vull esser, dono ja pel començ la enhorabona.