Monolechs y quadros/En la Estació
Es un local poch més gran qu'una torre del Putxet; sembla un entreteniment per jugar a ferro-carrils; la sala de primera classe es mesquina de dimensions y de moblatge; la de tercera, per la classe que representa, no pot estar pitjor. No hi hà sala de segona, per que la de primera s'encarrega de sustituhir la falta.
Està per arribar lo tren que pot venir de San Sebastian, per exemple, seguint després fins a Zaragoza. La Estació s'omple de viatgers, ò millor dit, podría omplirse si tots se quedessin a dins, mes com allí no hi hà prou ayre pel que necessita la concurrencia, cadascú pren la targeta y surt a pendre la fresca fóra del local.
A dins no més s'hi quedan l'expendedor y'ls mossos de la bàscula, que ja tenen prou fatich posats al frente d'aquell edifici.
Un viatger, que no té cosa de particular ni en sa fesomía ni en lo seu port, entra a l'Estació; fa descarregar un mundo sobre'l taulell y prega ab bons modos, ensenyant un bitllet d'ida y vuelta, que li facturin pera Barcelona. Los mossos, qu'estan distrets en los seus quefers, ò qu'ho fan veure al menos, no se l'escoltan. Al
cap d'una estona's desenfeynan de la conversa, de cloure un cigarro, d'encèndrel, y tots dos se giran per preguntar al viatger lo que se li ofereix. Prenen lo bitllet qu'aquest los hi allarga, se'l miran de tots dos costats, bufan los cayres, s'acostan a la finestra y allí, ajudantse per llegirlo, una sílaba l'un, una lletra l'altre, al cap de bona estona, com si haguessin desxifrat una làpida, han hagut esment de lo que diu y, fent anar lo cap d'una banda a l'altra, li retornan atrassant lo viatger al expendedor.
L'indivíduu que té aqueix empleo, tampoch té rès de particular : se assembla a qualsevol altre; porta patilles com molts, lo bigoti de través com molts altres, y no més s'aparta del comú de la gent per sa levita blava, sa gorra galonejada y en que parla un xich récio, encara que no hi hagi necessitat ni vingui a tom.
—¿D'ahont vé vostè? — pregunta al viatger, qui, ab lo barret a la mà, lo còs mitx inclinat en actitut de fer cortesía, que no l'acaba, sorprès de la pregunta y del tò superbiós ab que se li fa, s'adressa desseguida y ab no menos orgull, si be ab veu més baxa, li contesta:
—Desitjo que se'm facturi'l mundo, y vinch a vostè per que m'hi atrassan los factors.
—Jo no li pregunto axò: vostè'm presenta aquí un... paper que no sé
lo que'm demana; fàssi'l favor de dirme d'ahont ve.
—¡Gracies a Deu, home, que'm demana alguna cosa per favor!
—¡Caballero!... — li diu l'expendedor axecantse.
—¡Senyor mío! — contesta'l viatger sense moures per que ja estava dret. —En fi, vègis ab l'Administrador: ab aquest bitllet jo no facturo ò no dexo facturar rès.
—Permètim una pregunta: ¿ahont podré veure aquest senyor?
—Espéris: aviat baxarà.—
Aquí termina la primera escena.
Faltan set minuts pera l'arribada del tren; lo viatger va y ve d'una dependencia a l'altra; pregunta per lo senyor Administrador als empleats,
y tots quedan acordes en contestar qu'es a dalt.
Per fi, la paciència li arriba al cap de la pessa, y ab energía logra que'l
mosso de les farinetes dexi l'olla y'l pinzell a un recó per anar a ensenyar lo bitllet al senyor Administrador.
Encara no ha passat un credo, que
torna a baxar ab lo següent missatge:
—Diu lo senyor Gefe, que ja'l pot esquinsar.
—Però, ¿ahont es aqueix senyor qu'en lloch de donarme una contesta'm surt ab una impertinencia? Tíngui la bondat de dirli que fa un quart que l'espera un viatger que no es cap juheu, que son los que tenen més trassa per esperar, y l'espero per que'l senyor expendedor me atrassa a ell després que vostès m'han atrassat al expendedor, y que ab tants atrassos no'm posaré may al corrent de lo que'm convé.—
En axò, s'enteran de la conversa alguns viatgers; un aragonès, que prou era tan decidit en lo dir com a executar, exclama:
—Pues, si a mí me salieran con que el billete era falso, ò caduco, ò que no sirve... rediós! que se armaba un zipizape que duraría más días que el sitio de los franceses, y algunos caballeros se quedarían sin dorados en la gorrita, por que de resultas quebraba la empresa nada mas que con los desperfectos y averías que aquí se ocasionaban.
—Donchs, a mi,—respon un altre,—me'n passa un'altra molt aguda: ¡si a aquesta Estació jo crech que's guían pel mateix reglament que servía per les galeres! ¡Si tenen més combinacions qu'un jòch de cartes! Per anar al meu poble, tinch de pendre bitllet per una Estació de dues hores més amunt, ò per un'altra a nou quarts més avall, ò per una que no es ni amunt ni avall, sinó més lluny que les altres; y per la Estació del meu poble, qu'es allí mateix, no hi hà bitllets, y'm proposa... Home, senyor bitlletayre, fàssi'l favor,—li diu girantse cap a la finestreta:—tórniho a esplicar, qu'ara quedo malament ab aquestos senyors que m'escoltan. ¿No sería més senzill véndrem
la targeta directament pel meu poble y dexarse d'equacions y càlculs que poden fallar?...
—Ola, aquí està'l senyor Administrador.—
Lo viatger s'hi adelanta ab lo bitllet, lo saluda, y li pregunta per què se li nega la facultat d'utilisarlo.
—Per que sí;—li respon aquell sense miràrsel, — aquí no pot pujar al tren.
—Sí senyor; puch pujarhi,—diu lo viatger,—per que m'ho facultan les condicions del cartell; aquí puch pujar per anar a Zaragoza ò a San Sebastian sempre que vingui en los dies senyalats.
—No senyor, no pot ser. —Pués, jo li dich a vostè que pot ser y que vostè està equivocat; ò sinó, llegím: aquí està'l cartell en lo que hi constan les condicions y la manera de fer lo viatge.—
Y'l viatger llegeix còm pot detenirse a la anada, en aquella Estació y en altres, y li senyala totes les demés en que pot pendre la volta, inclusa la matexa en que's troba.
—No pot ser. Tot axò's refereix a la ida.
—Si li estich llegint lo modo de fer lo viatge de vuelta, home!
—Y vostè què m'esplica a mi!
—Jo no li esplico rès, senyor Administrador; jo aclaro un dubte que vostè vol que hi hagi; no faig rès més, que no tinch pretensions, ni les uso per venirli a explicar rès a vostè.
—Corrientes. En resumen: que aqueix bitllet es inútil; vostè té de venir de la Estació d'origen; ejèm, ejèm.—
Y tossint fort y girantse d'esquena, aqueix senyor, que tenía posats y solucions de general rus, se'n anà lluhint los botons que li adornavan la levita, lo galó daurat de la gorra, y , sens atendre cap més paraula, confongué la patxoca del seu uniforme entre'ls vulgarots trajos dels viatgers.
L'indivíduu del bitllet no vol rendirse; y protesta de que allí se li desconeix lo seu dret. L'expendedor, que ja li ha venut lo passatge per Zaragoza, convé, sens volguer llegir lo cartell, en que les condicions son un poch confuses, y que'l millor remey es acudir a Zaragoza ò a Barcelona, qu'allí reforman, corretgexen, y, si tant convé, tornan los diners.
Y en aquesta Estacioneta, que ningú ho diría, queda sentada una jurisprudencia qu'anula y contradiu l'acordada per l'administració central; y, tan petita y mesquina, té ò pren resolucions qu'una de gran no s'atreviría a donar.
Però'l goig li dura poch: ve'l tren, y'l seu gefe, a qui consulta'l cas lo viatger, se posa a riure, obra la portella del vagó, lo fa colocar, disposa que se li selli'l bitllet de volta y devolució dels diners del passatge que havía pres; lo mosso de les farinetes toca una campaneta petita com d'escribanía, que millor pareix que cridi a les criatures per anar a doctrina qu'als viatgers pera pujar al tren, xiula aqueix, sacseja, se posa en marxa, y allí's quedan parats com una Estació aquells comentadors tan arbitraris de les disposicions de la Companyía.
A Zaragoza, un altre dèspota de aquexos qu'enfarinan baguls per posar un paperet, se resisteix a factutar lo mundo per Barcelona. Noves esplicacions de part del viatger; intervé lo Gefe, que per cert es un senyor molt atent, y fa despatxar lo bulto per medi d'una recomanació un poch grave y perentoria.
—Que se anote en el diario esta anomalía;—exclama'l factor, tot fent xifres sobre'l taló-resguart.
—Sí —diu lo viatger, enfadat,—donchs, aniré, al diari, y tothom sabrà que'l viatge de recreo vostès lo convertexen en un camí d'amargura per les interpretacions querelloses que li donan aquí, y en aquella torreta ò capsa de dòmino, que per excés de pompa, ne diuen Estació d'un ferrocarril.