Mar y cel - Acte Tercer

Acte tercer

La mateixa decoració.

ESCENA PRIMERA

BLANCA, GUILLEM, ROCH. Blanca está assentada devant de la porta que fins ara havía sigut son camarot y en la qual está tancat Said. S'ha de veure que lluyta ab la son. Guillem y Roch conversan sentats ben lluny de Blanca. Es de nit.

roch

Te farán capitá.

guillem

Te farán capitá Jo be ho mereixo:
mes per só no'n seré. Roch, qui pidola
arreplega'l que vol; pero'l qu'es digne
y espera en un recó, d'allí no'l treuhen.

roch

Ay, ay!... Jo'm creya...

guillem

Ay, ay!... Jo'm creya Mal cregut.

roch

Ay, ay!... Jo'm creya... Mal Te porta
voluntat en Ferrán.

guillem

voluntat en Ferr Mes ell no'ns mana.

roch

Ay, ay!

guillem

Ay, ay Ell á vosaltres us goberna;
gent de mar... Y nosaltres... la milicia,
obehim á don Carles.

roch

obehim á don Carles. Som al aygua.

guillem

En terra com en mar lo rey ordena;
y hont hi ha militars...

roch

y hont hi ha militars... Ay, ay!

guillem

y hont hi ha militars... Ay, Ves, digam
que puch esperar d'ell!

roch

que puch esperar d'ell! D'ell?

guillem

Com vols que conti'l que j De don Carles.
Com vols que conti'l que jo he fet? D'enveja
si'm feyan capitá prou moriría.

roch

Aixó es odiós!

guillem, sempre ab molta vanitat.

Aixó es odiós Sap lo que he fet... Y digas:
tú, no ho saps pas?

roch

tú, no ho saps pa Jo, prou: que quan ho deyas
á en Joseph ho sentit.

guillem

á en Joseph ho sentit. Mes á tú encara
no t'ho he contat expressament.

roch

no t'ho he contat expressamen No.

guillem

no t'ho he contat expressament. Escolta
donchs.

roch

donchs. Si tot ho he sentit.

guillem

donchs. Si tot ho he sentit. Mes no t'ho deya
á tú, Roch.

roch

á tú, Roch. Es ben cert.

guillem

á tú, Roch. Es ben cer Seu: y prepárat

á admirarte. Fará com á tres horas
tots estavam tancats y entre cadenas.

roch

Be ho sé!

guillem

Be ho s Fins lo patró.

roch

Be ho sé! Fins lo patró Just.

guillem

Be ho sé! Fins lo patró. J Y don Carles,
que allí'ls dugueren feya poch. Totduna
gros feix d'armas tiraren per la reixa.
Qué será aixó?'ns diguerem.

roch

Qué será aixó?'ns diguerem No gosavam
á tocarne pas cap.

guillem

á tocarne pas cap. Jo dich: tu escoltas.
S'obrí la porta: entrá en Joanot: alséuvos,
ell nos va dir, so renegat mes ara
Deu m'ha tocat lo cor: jo vos deslliuro,
mes al combat, minyons, un altra volta!
Aquí dins disputavan: tots eixirem
sens fer brugit de la presó, ab las armas:
jo'l primer!

roch

jo'l primer Oy que no!

guillem

jo'l primer! Oy que Jo'l primer, xímple.
Veus com tot no ho sabías? Jo, á la feyna;

cop al timó y enrera, cap á Espanya
ja tornem: mes de prompte com á furias
d'aquí surtiren los piratas: véurels,
y embestirlos rabent y destrossarlos,
tot fou hu: com á ratas los seguirem
d'assí d'allá. Y á l'aygua los que queyan.
Jo'l primer vaig matar.

roch

Jo'l primer vaig matar. En Ferrán.

guillem, negantho.

Jo'l primer vaig matar. Ferrán. Calla.

roch

Jo'n ferí un.

guillem

Jo'n ferí un. Jo set. Y'l teu vuyt.

roch

Jo'n ferí un. Jo set. Y'l teu Doncas...
jo no he fet res?

guillem

jo no he fet res? Jo vuyt.

roch

jo no he fet res? Jo vu Mes no ho vull creure!

guillem, alsantse.

Si jo no hagués sigut!...

roch, rihent.

Si jo no hagués sigut!... Tú!

blanca, sobressaltada. Aixecantse y tornant á seure.

Si jo no hagués sigut!... Tú! Ah! No.'M dormía;

se'm tancavan los ulls!... Aquí, desperta:
y'm punxaré si cal per deixondarme.

roch

Qué diu?

guillem

Qué diu Ca! Vetlla'l camarot. Hi ha dintre
l'arraix. No'l poden pendre perque'l guarda
la filla de don Carles.

roch

la filla de don Carl Que'l defensi
ja es ben estrany.

guillem

ja es ben estrany. Com qu'está boja.

roch

ja es ben estrany. Com qu'está bo Boja!
Ay, ay!

guillem

Ay, ay O endemoniada. Ves, esplícaho;
ella casi una monja!

roch

ella casi una monja! Sí?

guillem

ella casi una monja! La duyan
á profesar á Barcelona; y ara
veyésses com defensa aquella porta!
Quan baixárem aquí tots á la una,
mes jo'l primer, á cassa nos llensárem
de Said, y, figúrat la sorpresa
quan la veyém á n'ella defensantlo.
Tots quedarem parats. Filla, ma filla,

son pare li va dir, cal que aquest home
mori al instant: apártat. Si? Donchs ella,
muda y altiva, defensantlo y fora.

roch

Aquí hi balla'l dimoni.

guillem

ni dorm ni's mou; com si ella Y té; tossuda
ni dorm ni's mou; com si ella fos de pedra.

roch, cremat.

Y perqué no la treuhen: jo, son pare,
l'agafo per un bras y á la filosa!
Las donas ab rigor...

guillem

Las donas ab rigor... Sí: quan arriban
treu un punyal y'signa'l pit serena.

roch

Ay, ay!

guillem

Ay, ay! Y'ns han manat que no li diga
ningú ni un mot.

roch

ningú ni un mot. Sortim d'aquí! Jo't juro
que aixó acabará mal.

guillem

que aixó acabará mal. Mírala.

roch, senyantse.

que aixó acabará mal. Mírala. Anémsen.
Jesús!

guillem, tot anansen

Jesús! Y donchs, ja ho veus. Te creus encara
que'm farán capitá?

roch

que'm farán capitá? Guillem, me temo
que deixarém dintre del mar los ossos.

(Per un moviment de Blanca.)

Mira: es art del dimoni. Jesús!

(Desapareixen tots dos.)

ESCENA II

BLANCA, somniant.

Mira: es art del dimoni. Jesús! Pare!
Oh, no; no! Enrera! Tots enrera!... Afora!
No, vils! Oh, no'l toquéu!

(Despertant.)

No, vils! Oh, no'l toquéu! Ah, quina angunia!

(Mirant per tot.)

Res. Donchs me creya que altre cop venían.
Sola estich. Quin repós! Y cóm no tornan!
Perqu'ells volen sa vida. Mes jo, dona,
son cos defensaré mentres respiri!

(En veu baixa.)

Que jo no vull que mori, qu'en ell trobo
quelcóm que no hi ha en lloch, y á n'ell me llensa
no sé pas qué!... Dins mon cervell, perdudas,
rebrotan, al mirarlo, de las nínas,

lo grat recort, los besos de la mare,
los ulls de Deu amorosits!... Y aluna
lo desitj d'abrassarlo m'esperona
y de darli la vida unint los llabis!...
Qu'ell per mí s'ha perdut!...
Qu'e (Horroritzada de sí mateixa.)
Qu'ell per mí s'ha perdut!... Mes estich folla!
Ni per Deu en lo claustre'm consumía
aquest afany que'm crema. Quí! Quí baixa!

ESCENA III

BLANCA, JOANOT

joanot

Senyora!

blanca

Senyora! Ah! Vénen!

joanot

Senyora! Ah! Vénen! Jo li duch, senyora,
la salvació á Said.

blanca

la salvació á Said. Traidor, anéusen:
no us vull veure devant.

joanot

no us vull veure devant. Jo us ho demano...

blanca

No us acostéu; fator de traidoría
hi ha en vos!

joanot

hi ha en vos! Mes escoltéume!...

blanca

hi ha en vos! Mes escoltéume!... Vos venguéreu
á Deu nostre senyor; y ara, suara,
á vostr'amo heu venut per redimirvos.
No'n teniu prou, villá, perque us perdoni
Deu la culpa primera? Voleu darli
de vostr'amo la sanch?

joanot

de vostr'amo la sanch? Calleu!

blanca

de vostr'amo la sanch? Calleu! Vil, Judas!

joanot, ab vehemencia.

Jo'l salvaré. Vull véurel!...

blanca

Jo'l salvaré. Vull véurel!... No: us envía
mon pare. Anéu!

joanot

mon pare. Anéu! Oh! Jo us juro! Ho juro!...
Donchs diguéume, senyora, qué!... Volíau
véurem fidel al crim? A aquestas horas
lo vostre cos ja fora al mar, despulla
dels jochs dels miserables; vostre pare,
vostre cosí, tots morts. Y si aquest home
hagués vensut á aquellas feras, dintre
d'Alger ja fórau tots, y vos... serventa
d'un prímpcep embrutit.

blanca.

d'un prímpcep embrutit. No'n feu memoria.
Ah, calléu!

joanot.

Ah, calléu! Y jo boig que fantasiava
redimintvos á tots fervos ditxosos,
y guanyarme'l perdó de vostres llabis
devant de Deu! Jo deya, ella quan torni
al claustre que li obro, en tant que visca
pregará al bon Jesús perque perdoni
á aquest trist renegat! Y com m'ho creya!...

blanca.

(Oh! Que hi ha dintre mí que sas paraulas
me fan avergonyir!)

joanot.

me fan avergonyir!) Y aixó us enutja?
Jo que us salvava y'm salvava alhora!

blanca.

Ah, no, no seguiu pas; que dintre l'ánima
se'm clavan vostres mots! Que sé jo, trista,
lo que vull y'l que dich!...

joanot.

lo que vull y'l que dich!... Donchs escoltéume.
Quan siga fosch jo vinch; á vostre pare
aquí escrich una carta; en ella conto
que á Said jo l'he mort, qu'en ell me venjo,
y'm llenso al mar afatigat de viure.
Mes jo no ho faré pas: las vestiduras
cambiaré ab en Said, y assobre'l rostre
un tir m'aviaré que m'estrefassi,
y ell estará salvat. Llavors, qui'l cerca!
Creurán tenir son cos, y mon cadavre

jayent al fons del mar. En tant en l'ombra
ell viurá en eixa cambra: al ser en terra
que fugi!...

blanca.

que fugi!... Si us sentían!... Mes confosa
estich al escoltarvos!...

joanot

estich al escoltarvos!... Es que estimo
á aquest home, senyora, com á un pare,
es que baix d'eixa crosta de feresa
hi ha un ánima qu'es d'or!

blanca.

hi ha un ánima qu'es d'or! Quín goig sentirvos!

joanot

Senyora, venen.

ESCENA IV

BLANCA, JOANOT, FERRÁN

ferrán.

Vos! Qué feu Blanca.

blanca, corrent devant de la porta.

Vos! Qué feu vos aquí? (Ay d'ell si prova!...)

ferrán., ab serenitat.

Vos! Qué feu vos aquí?

joanot

Vos! Qué feu vos aquí? Senyor, tractava
de convéncela...

ferrán

de convéncela... Aneu. Molt agrahida
nostra ánima us está per lo que féreu;
lo demés... sols á un pare li pertoca.

joanot

Be está. (Jo tornaré que'm val la vida!)

ESCENA V

BLANCA, FERRÁN. Ella vora la porta de Said.

ferrán

(Cóm faré per convéncela?) Cosina.
(Blanca no fa cap moviment fins que sent lo nom de son pare.)
Blanca. Blanca. No'm sents? Un'altra volta
va á venir lo teu pare.

blanca

va á venir lo teu pare. Oh, no: no! Prégal,
Ferrán, que no s'acosti, que no vinga!
Jo aquí he jurat morir: per esta porta
sols Deu hi passará mentres jo aleni.

ferrán

Mes escolta...

blanca

Mes escolta... No. Deu...

ferrán

Mes escolta...No. Deu... Jo t'ho demano
per ta ditxa no més.

blanca

per ta ditxa no més. En vá!

ferrán

de que fas lo que deus? Si f Estás certa
de que fas lo que deus? Si fos un rapte
no mes de bojería ta conducta...

blanca

Ah, no, Ferrán: jo estimo á Deu com sempre;
mes per çó que l'estimo, vull á est home
arrencar de las urpas del diable.

(Ab emoció intensa.)

ferrán

Donchs y'ls altres que han mort? Ves com s'esplica
ta humanitat no més per un.

blanca

ta humanitat no més per un. Ma honra,
ma vida... tot li dech.

ferrán

ma vida... tot li dech. Mes tu no'l matas:
l'has defensat quant has pogut...

blanca

l'has defensat quant has pogut... Oh,'t prego
que li digas al pare que no vinga!
Sí, Ferrán, per pietat, qu'ell no s'acosti:
que'm deixi aquí morir: jo t'ho demano!

ferrán, mirantla ab tristesa.

Qui t'hagués aixó dit un mes enrera!
Un temps té de venir que tú, la monja,
la monja, si, puig sols avuy te manca
pendre'l vel del Senyor, y aprop hi eras:
un temps vindrá que oferirás la vida,
per contas de Jesús, á un de Mahoma!
Oh! Y aquesta ets be tú! Si ara't vegessin!
Si't vegessin las monjas mallorquinas
de germana tornera d'un pirata!

blanca, cubrintse'l rostre y plorant.

Ferrán, Ferrán, es cert! Mes com te gosas
en matarme cent cops: no tens entranyas;
sino'm compadirías?

ferran

sino'm compadirías? Blanca, 't juro
que'm fas pietat!

blanca, plorant.

que'm fas pietat! Deu meu!

ferrán

que'm fas pietat! Deu Ets á un abisme
y potser tu mateixa, tu; ay, ignoras
la fondária!...

blanca, ab desesperació.

la fondária!... M'ofego, y no desitjo
sortir del fons!

ferran

sortir del fons (L'estima. Oh, desgraciada!
Mes quí ho desfá?)

ESCENA VI

BLANCA, CARLES, FERRÁN, ROCH. Roch ajuda á baixar á Carles alguns grahons y s'entorna.

roch

Mes quí ho desfá? Senyor per aquí.

carles, molt abatut.

Mes quí ho desfá? }Senyor per aquí. Vésten:
ara ja puch.

(Carles baixa sol lentament.)

ferrán, á Blanca.

ara ja pu Ton pare, Blanca, míral.

blanca, á Ferrán.

Deixéume!

ferrán, á Blanca.

Deixéume! No pot ser!...

blanca

Deixéume! No pot ser! Oh!

carles, agafantse d'un bras á Ferrán.

Deixéume! No pot ser!... Ferrán!...

ferrán, á Carles ab afecte y en veu baixa.

Deixéume! No pot ser!...Ferrán!... Calma!

carles

Ferrán... hont es... ma filla?

ferrán

Ferrán... hont es... ma filla? Asserenéuvos
de primer, oncle.

(Ferran lo te abrassat.)

blanca, enternida al veure son pare.

de primer, on (Y m'aborreix! Oh forsas!
Donéume forsas, Deu! Si jo podía...)

(Vacilant d'anar ab son pare.)

(Ah, sí:'l convenceré...) Pare!

carles, abrassantla.

(Ah, sí:'l convenceré...) Pare Oh, ma Blanca!

blanca

Pare, pare!...

carles

Pare, pare!... Ma filla!

ferrán

Pare, pare!... Ma fi (Sí: que plorin.
Diantre de dona!)

carles

Diantre de dona! Aixís, aixís: que't veja
sobre mon cor... Me deyan que aborrías
á ton pare...

blanca

á ton pare... Oh, no!...

carles

á ton pare... Oh, no! 'M deyan que tú l'ánima
havías dat á Llucifer!...

blanca, ab horror.

havías dat á Llucifer!... No!...

carles

havías dat á Llucifer!... No!... 'M deyan
que tu, la esposa de Jesús volguda,
defensavas la vida á un miserable,
del mal lladre rebrot!

(Blanca amaga'l cap en lo pit de son pare.}

ferrán

del mal lladre rebrot! Deu!

carles

del mal lladre rebrot! D Pobre filla!
No saben qu'ets del cel: que vols que morin
sos enemichs. Sens remisió!

(Blanca s'aparta, resolta, de son pare.}

ferrán

sos enemichs. Sens remi (No'ls deixo!)

carles, sever.

Blanca!

blanca, sens plorar.

Blanca! Vull qu'ell se salvi.

ferran, contenint sa explosió d'ira.

Blanca! Vull qu'ell se salv Per Deu, oncle!

carles, á Ferrán.

Es ella qui ha parlat? Era ma filla?

blanca

Deu meu, Deu meu!

ferran, volentlos calmar.

Deu meu, Deu meu Escolta, Blanca; oncle...

carles

Ferrán, tú ho has sentit?

blanca, cayent á sos peus,

Ferrán, tú ho has sentit? Perdó, mon pare,
perdó per ell!...

carles

perdó per ell!... Oh, apártat: de vergonya
ni sé hont clavar los ulls. No ets filla meva.

blanca, suplicant.

Ah, pare!

ferrán, volent aturarlo per lo que va á dir.

Ah, pare! Oncle: no!

carles

Ah, pare! Oncle: n Mes te valdría
que no haguesses nascut: que la foguera
t'hagués rebut, al naixer de ta mare!

blanca

Ah!

ferran

Ah! No es aixís!

carles, imperatiu.

Ah! No es aixís Ferrán, aquesta dona
apártala á un costat, y obre eixa cambra.

blanca, corrent á la porta á mitja veu.

Oh, no; no passarán!

carles, imperatiu.

Oh, no; no passarán! Fésho!

ferran, á Carles.

Oh, no; no passarán! Fésho! Escoltéume.
Mes, oncle, asserenéuvos!

carles, decidit.

Mes, oncle, asserenéuvo Ferrán!

blanca, á Ferrán.

tu per pietat: ell m'ha salvat l Oume
tu per pietat: ell m'ha salvat la vida!...

ferran

Si, pero...

blanca, per son cor; á Ferrán.

Si, pero... Y aquí dintre, aquí'm demanan
que no crega á mon pare. A cau d'orella.

(Suplicant, pero resolta.)

Ferrán: no vull morir, mes si á ell lo matan,
jo'm mataré!

ferran, horroritsat.

jo'm mat No! Calla!

carles, després de moures ab desesperació per la escena s'acosta á la escala.

(Si no ha nascut Aquí, mos homes!

ferrán

(Si no ha nascut per monja: si jo ho deya!
L'han oprimit y esclata.)

ESCENA VII

BLANCA, FERRAN, CARLES, GUILLEM, y dos soldats

guillem

L'han oprimit y esclata Se'ns demana?

carles

Sí.

blanca, aterrada.

Sí. Oh!

ferran, á Guillem y als soldats sens que ho senti Carles

Sí. Oh! Espereu.

(Los soldats se quedan en los últims grahons de la escala.)

carles

Sí. Oh! Espereu. (Que tot acabi.)

ferran, á Carles.

manéulos avansar, y á vost Oncle
manéulos avansar, y á vostra filla
la veuréu caure morta: l'ordre esperan.

carles

Oh, fins tú contra mí! Tots corrompuda
teníu l'ánima donch! Jo que á ma imatge
he enmotllat lo seu cor!... Jo que la he treta
del fanch del mon sens que taqués sas alas!...
Deu meu, donchs qué t'he fet? Per qué'm castigas?

ferrán

Oncle miréula: la heu cregut ben vostra
perque á un claustre la heu dut!... Quánta follía!
L'aygua li heu pres, mes no la set: sos llabis
senten la font y s'obren. Si es la vida.

carles

Qué! Qué dius! No't comprench.

ferran

Qué! Qué dius! No't comprench. Que no va náixer
esta ánima pel claustre.

carles

esta ánima pel claustre Oh!

ferran

esta ánima pel claustre.Oh No: y vé un día
que la poncella es flor, y reb sa aroma
la llum primera que ha tocat sas fullas.

(Per Blanca.)

Si en tot ho diu: no ho coneixéu encara?

(Per son cor sens que Blanca'l senti.)

Jo ho veig y ab estos ulls que no menteixen:
per Said sent amor la vostra filla!

carles

Deu! Oh, Deu!
(Carles corre á Blanca agafantla pel bras y la porta al mitj.)

blanca

que no estimas Ah!

carles, ab feresa, fentla caure de genolls.

que no estimas Agenóllat! Júram, júram
que no estimas á eix home! Júraho! parla!

blanca

Ah, jo no sé res, pare; no.

ferran

Ah, jo no sé res, pare; n (La pobre!)

blanca

Perdó!

carles, sacudintla pel bras.

Perd Júraho.

blanca

lo que pass Perdó!... Qué sé jo, trista,
lo que passa en mon cor? Veig que s'allunya
devant mos ulls la celda; jo combato
per desitjar tornarhi, y no ho dessitjo.
Se tancan los meus ulls, y veig á est home;
los obro, y penso en ell!... Y ay, no m'espanta!
(S'ha aixecat exaltada. Son pare ha fugit á un costat per no sentirla.)
Es un pecat, me dich; tu ho saps; y á dintre
de mon ser hi ha una veu que tot, tot omple
pera cridar: aixó es pecat, mes vúlgaho.
Y ni al infern tinch por, que fantasiejo,
quan per mí s'obri'l cel, durli en mos brassos,
son cap entre mos hábits de clausura,
cridant perdó per tot, fins á las plantas
de Deu nostre Senyor: y si li nega,
entornarme jo ab ell, pregant sentada
á la porta del cel, fins que'l perdoni!
Mes, ah, que'l voldrá Deu, que á tots es pare!

ferrán, espantat de lo que ha dit.

Blanca, prou!

carles

Blanca, prou! Qu'he sentit! Ah! Sacrilegi!
l'ha embruixada aquest vil: l'encant que's rompi.
Oh, Deu, fes tu justicia; Deu, castiga
tu per tas mans!

ferran

tu per tas man Qué aneu á fer? No oncle!

carles

Soldats, aquí: jo en nom de Deu vos mano
que obriu aquella porta.

(Los soldats vacilan á una indicació de Ferrán.)

blanca

que obriu aquella por Ah!

carles, á Blanca.

si mous ni un pas. Só 'T maleheixo
si mous ni un pas. Só'l rey: só'l Deu: só'l pare!
Avant, soldats!

blanca, corrents, y estenentse de brassos devant de la porta.

Avant, soldats No: may!

carles

Avant, soldats! No: Avant!

(Los soldats avansan.)

blanca

Avant, soldats! No: may! Feríume!

(Al acte d'avansar los soldats fa un xiscle Blanca y s'obre la porta del camarot.)

ESCENA VIII

SAID, BLANCA, CARLES, FERRÁN, GUILLEM y soldats. Said seré. Guillem y'ls soldats instats per Ferrán y veyent que Said se presenta retrocedeixen tranquilament. Ferrán vigila á Guillem y als soldats.

said

No: aturéuvos.

blanca

No: aturéuvos. Ah!

carles, mirant al cel.

No: aturéuvos. Ah Gracias.

ferrán, á Guillem.

No: aturéuvos. Ah! Gra A mí créume,
y serás capitá!

guillem, á Ferrán.

y serás capitá! Oh sí!

ferrán, indicantli la escala.

y serás capitá! Oh Allá: y no't mogas
fins á tant que jo ho diga.

(Guillem ab los soldats se retira hont li ha indicat Ferrán.)

said, ha anat treyentse las armas y llensantlas.)

fins á tant que jo ho di També est'arma:
totas! Prenéume.

blanca

totas! Prenéume. Ah!

carles, al soldats.

totas! Prenéume. A Lliguéulo.

(Los soldats miran ab Ferrán y no's mohuen.)

ferran

prudencia ja qu'es nostre. Vos Oncle,
prudencia ja qu'es nostre. Vostra filla
té un punyal...

carles

té un punyal... Ferrán, prenli!

ferran

té un punyal... Ferrán, prenli (Qui ho acaba
aixó?)

said, ab tristesa.

aixó? Y donchs, qu'esperéu? No hi ha una fulla
d'acer sobre mon cos. Ben sol me trobo...

carles

Ferrán...

(Pregantli que fassa donar lo punyal á Blanca.)

ferran

Ferrán... Oh, Blanca, vina ab mí: s'entrega...

blanca, mostrant lo punyal.

Prenéulo donchs.

said

Prenéulo donchs. No'm coneixéu? Jo era
l'arraix d'aquest vaixell. Jo la he enfonsada
la vostra nau. Aquí en ma vestidura

hi ha sanch dels mariners que la guarnían.
Per qué, donchs, no veniu si jo m'entrego?
Teniu mos punys: lliguéulos. Eixa turba
qu'espera aquí? Feu via á vostra Espanya
y jo, jo encara aleno! Aixó es vergonya!
Quartejeu lo meu cos, y allá en la punta
del pal major claveu mon cap; que miri
ab estos ulls mateixos, com s'emportan,
perseguintse'ls taurons, las filagarsas
de ma carn aborrida; y que jo us veja
entrar á Barcelona, desplegadas
las velas al oreig y tots de joya
malehint al arraix; que jo seguintvos

(Se senten los gemechs de Blanca.)

aniré ab lo mirar fins que la vista
me la arrenquin los corps. Veniu: prenéume!...
(Per qué hauré conegut á aquesta dona!)

carles, va á embestir á Said y's conté: vol manar que l'agafin y s'atura ab rábia mirant á Blanca.

Deu poderós!... Si n'ets de miserable,
hipócrita y ruhí! Dius que t'entregas
y te'n rius de nosaltres! Cobart! Trobas

(Per lo punyal de Blanca.)

allá un fré que'ns atura!... Vil!... é hi jugas!

said, trasmudant la serenitat en rabia.

Ira d'Alá! S'abrasan mas entranyas!
Encara tinch las unglas! Ans que mori
encara puch matar com una fera!
(Ensopega ab la mirada de Blanca y cambia de cop amorosit.)
No: calma. No! Prenéume aquesta vida!

blanca

(Com tremolo!)

said, ab vehemencia

(Com tremolo!) Oh, patró!...

(A Carles.)

(Com tremolo! Oh, patró!) Vos hi va l'ánima:
jo sols vull que'm matéu!

carles

jo sols vull que'm matéu! Deu te confonga!

said, ab desesperació.

No'm creuhen!

blanca

No'm creuhen! Oh!

carles

No'm creuhen! O Dom l'arma de ma filla,
botxí!

said, comprenent perque no l'agafan

botxí! Ah... ja ho veig tot! Senyora, Blanca!

(Ab estrema dolsura)

blanca

Que!...No!

said

Que!...No! So jo: so un pobre que la destra
vos esten suplicant. Daume en almoyna
vostre punyal.

blanca

vostre punyal. No may!

said

d'allá, senyora: mes ja es Tot ho sentía
d'allá, senyora: mes ja es tart. Deixéume
morir per vos!

blanca

morir per vos! Los vils! Los monstres! Parla,
lo senten, y son cor com una roca
ni's mou ni vacila.

carles, á Ferrán.

ni's mou ni vacila. Y ho ha dit ella!
Caldrá que á Deu també la sacrifiqui?...

(Horroritzat de sas propias paraulas.)

said, rihent pera ferse aburrir de Blanca; pero s'ha de descubrir sa pena creixent entre las riallas nerviosas, plorant després de las últimas paraulas.

Deixéume ab mon destí! Ves qui defensa
á un capitá de lladres que'ls hi enfonsa
la nau al mar: que'ls roba; que'ls portava
á vendré á Alger! Lo criminal!... Per ferse
ab or! Y vos, senyora, vostra vida
per ell voleu donar? Quan allá á Espanya
sabrán aixó, oh, senyora! Ell que renega
fins de vostre Jesús. Cóm á aquest monstre,
cóm tenirli pietat! Ni una mirada
meresch de compassió. Jo só una vibra:
jo us aborresch á tots; jo á vos, senyora,
vos vendría al basar si fósseu meva:

ferran á Carles no podent contenir sa admiració.

Te'l cor gran!

carles

Te'l cor gran Tu també!

blanca

Oh, pare, pare,
miréusel; no'l veyéu? Plor Oh, pare, pare,
miréusel; no'l veyéu? Plorant!

said, aixugantse'ls ulls d'una revolada, sabentli greu sa propia debilitat.

miréusel; no'l veyéu? Plorant! Traidoras!

blanca, ab energía.

No us trenca'l cor?
No us trenca'l cor? No, (Per Said.)
No us trenca'l cor? No, no amaguéu la cara;
vull ablanir á aqueixos homes! Miral,
Ferrán; miréulo tots. Passá la lluyta;
ab los cayguts s'esbravan sols las feras!
Qué? Hi ha tigres aquí?...

ferran, contenintlo.

Qué? Hi ha tigres aquí?... Oncle!

carles, com boig.

Qué? Hi ha tigres aquí?... Oncle Justicia
sobre dels dos, soldats!

blanca, ab crit de l'anima.

sobre dels dos, soldats! Ah!

ferran

sobre dels dos, soldats! Ah Aixo es desvari.
Quiet tothom! (Als soldats)
Quiet tothom!

carles

Quiet tothom! Que!...

ferran

Quiet tothom! Qué!... A aquest home el defenso.

Ja no puch més: té l'ánima mes noble
aquí que tots!

carles

aquí que tots! Jo ho vull: jo! Soldats l'arma
tota en son pit. Donchs jo mateix!... Ah!

(Al acte d'avansar ell mateix pera ferir á Said te un desvaneixement y cau en brassos de Ferrán. Guillem corre á sostenirlo.)

ferran

tota en son pit. Donchs jo mateix!... A Oncle!

blanca

Ah, pare!

said

Ah, pare! Hont soch!

ferrán, á Blanca.

un xich d'ayre. No es Res. La emoció. Que rebi
un xich d'ayre. No es res. Tothom que surti.
(Se l'emportan á cuberta mitj sostingut per Ferrán y Guillem. Los soldats los segueixen)
Blanca, á tu que no't veja... Ja's retorna.

ESCENA IX

BLANCA, SAID

blanca

(Ah! No puch mes!)

said

dónam un mon per (Alá, jo te'l demano!
dónam un mon per entregarlo á n'ella.)

blanca

(Oh quin penar! Aixó es morir cent voltas.)

said

(Sí, sí, jo tot vull dirli avans que arribin)
Senyora!... Blanca!... Perdonéume: us miro
per sobre d'aquest mon. Vos en la terra
no heu nascut, no, com han nascut los homes.
Vos sou d'altres espays: d'hont s'engendravan
lo somnis endolsits de ma infantesa.
Al véureus, al sentirvos!... Sols ab l'ayre
que moveu al passar, tota ma vida
tot lo meu ser, cos y ánima's desperta,
y sent, vibrant, que mor y viu alhora!
Y ab goig y penas, y ab desitjs y angunias
l'alé qu'heu respirat cerco y aspiro,
y en ell m'ofego y m'hi revolco l'ánima!
Y una onada potent, com la que arrenca
del fons del mar las rocas per llensarlas
contra del sol, la lluna y las estrellas,
una onada de sanch, sospirs y besos,
y bramuls de salvatje y clams de joya,
y llágrimas y queixas y armonías,
esqueixantme al pujar trossos d'entranyas,
á mos llabis acut, y en ells reventa
pera dirvos, oh Blanca, que us estimo,
més que s'estima vostre Deu als ángels,
més que s'estima á sas hurís Mahoma,
més que s'estiman tots los sers qu' alenan,
que tots los que han viscut, y'ls que han de viure,
esperits y mortals en cels y terras!

blanca, cubrintse'l rostre avergonyida.

Oh, Deu!

said

Oh, Deu! La he ofés! Qu'has dit llengua traidora!

blanca

Ah, no!... que vull sentirvos! Vull sentirvos!
Mes deixéume amagar aixís lo rostre.

(Cubrintli la cara ab las mans.)

said

Y'm perdonéu? A mí!

blanca, creyent haver sentit soroll.

Y'm perdonéu? A mí! Son ells!

said

Y'm perdonéu? A mí! Son ells! No encara:
no vé la mort!

blanca

no vé la mort! La mort! Oh, que s'acosta!
Veniu, que jo us vull veure. No m'espanta
la claror, no! Quí sou? Deixeu que us miri
fins l'ánima pels ulls! Quí sou? Quin día
m'heu vist y us he vist jo? Quan me diguéreu
tot lo qu'ara m'heu dit, que un altra volta
jo ho havía escoltat de vostres llabis!
Ans de naixer potser, ans d'esta vida,
amorós com avuy vos me parlávau.
No, no aparteu'ls ulls: ara us vull veure
pel temps que no us he vist. Jo sens saberho
vos anyorava, y érau en mos somnis
de claustre y soletat. Jo no sabía
com érau vos llavors, y érau com ara!
Mes no vull que moriu, que á vostra vida

la meva s'ha arrelat! Qué hi fa que'ns voltin
en lloch de flors serpents, si ellas nos lligan?
Pobre! Del mon odiat! Sobre la terra
quant y quant heu patit! Quanta amargura
haurá begut vostra ánima reclosa
sempre en lo fons del pit sentint las ánsias
de volar com la meva, y entre reixas
pegant d'alas, glatint y fentse trossos!
Quant sufrir! Desditxat! Infelís! Pobre!

said

Y que tart heu vingut! Jo sol la marxa
d'aquesta vida he fet y avuy al terme
vos trobo del camí, vora'l sepulcre!

blanca, ab energía y desesperació.

Ah, no, Said! Ah, no! Que no vé l'hora
de morir, no! Deu meu, sento la vida
per tot mon ser brotar! Vull viure! Sálvans!

said

Ira d'Alá! Que tornin! Jo'ls espero:
jo esqueixaré son pit: jo sas entranyas
estampiré pels murs. Tigres, y resan
ells ab lo cor plé d'odi! Oh, tots que vingan!
Ja prou humilitat: la sanch m'ofega!
Jo vull morir matant!

blanca, esglayada de la rábia de Said.

Jo vull morir matan Said!

said, cambiant sa desesperació en tendresa.

si soch l'esclau, humil Ah, Blanca,
si soch l'esclau, humil com la coloma!
Voleu que besi'ls peus de vostre pare,
y que besi la terra que trepitja!

blanca

Mes jo'l vull, oh mon Deu!... jo'l vull; salvéulo!

said

Tot es en vá: vos sou'l cel, jo l'aygua;
may s'ajuntan assí: mireu, s'ajuntan
no més en l'horitzó! Es en vá!

blanca

no més en l'horitzó! Es en vá! Ja venen!
Ah!

ESCENA X

BLANCA, SAID, FERRÁN

ferrán, baixant rápidament.

Soch jo!

blanca, volentlo fer retrocedir.

Soch jo! No!

ferrán

y vos. Jo u Cosina, Blanca, escólta:
y vos. Jo us vull salvar!

said

y vos. Jo us vull salvar! Salveu á n'ella:
á mí... qué'm fa morir! Per qué la vida?

blanca

Ferrán...

ferrán

Ferrán... No parlis, que ho sé tot. Per sobre
d'est amor d'infantesa hi ha, ma Blanca,
no més que ta ventura.
(Emportántsela á un costat perqué no ho senti Said.)
á aquest home: ell e Tú... l'estimas
á aquest home: ell es bó y's regenera
sobre ton cor. Donchs be, jo'm sacrifico
gustós per tú!... Y res més: que vull salvarlo,
ma cosina.

blanca

ma cosina Oh! Ferrán, gracias!

ferrán

que ton pare com sempre vol Espérat,
que ton pare com sempre vol sa vida!

blanca

Ah!

ferrán

Mes tot está á punt. Said, encara
tinch gent que'm creu: d'aquesta nau á popa
una barca hem baixat. Es nit; los núvols
cubreixen tot lo cel. De dalt vigilo
jo al oncle que no torni, y vos depressa
per aquí us arrieu.

(Per la finestra.)

per aquí us arrieu. Entreu en l'aygua;
á la barca ja sou! desfeu la corda;
moveu los rems... y á Alger avans de día!
Jo us guardaré de dalt. Blanca, depressa!

(A Blanca.)

Ell que t'estima tornará á trobarte.

blanca

Mes...

ferran

Mes. Qu'están per venir! Va, donchs. Tú, prega
que no surti la lluna.

(A Said.)

que no surti la lluna. Sort!

said, conmogut per la magnanimitat de Ferrán.

que no surti la lluna. Sort Ah! 'Ls brassos!
No me'ls negueu!

ferran, abrassantlo.

No me'ls negueu! Ferr Said! Ab tota l'ánima!

blanca

Deu meu!

said

Deu meu! Gracias!

ferran

Deu meu!Gracias Depressa!
Deu (Al pujar la escala.)
Deu meu!Gracias!Depres (Si fins ploro.)

ESCENA XI

BLANCA, SAID. Fins acabar l'obra ab rapidés.

blanca

Said, fugiu!

said

Said, fugiu Fugir!

blanca

dona á la vida. Eixa finestra
dona á la vida. Esteu salvat.

said

deixéume aquí morir: dei Ah, Blanca,
deixéume aquí morir: deixeu que besi
al cloure'ls ulls un fil de vostra roba!

blanca

No, Said, no; que vull la vostra vida,
qu'espero en vos; sentiu? Que á totas horas
viuré esperantvos.

(Creu haver sentit soroll.)

viuré esperantv Oh! Fugiu!

said

viuré esperantvos. Fugiu! Vos, Blanca,
m'ho maneu?...

blanca

m'ho maneu? Sí.

(Sempre ab por de que baxin los enemichs.)

m'ho maneu? Sí Ah! Que tornan!

said

Jo us aniré á cercar al cor d A reveure.
Jo us aniré á cercar al cor d'Espanya,
de genolls si aixó cal, pera ser vostre,
de tot creyentvos com un nen la mare!

blanca, rompent en plor

Anéu per caritat!

said

mon orgull de Vaixell que fores
mon orgull de tants jorns, gávia de fera
hont mon ser embrutit se corsecava,
sigas avuy lo temple d'esta dona!

blanca

Deu meu! Me fa morir!

said

Deu meu! Me fa morir Va donchs!

blanca

Deu meu! Me fa morir! Va Ah!

said

Deu meu! Me fa morir! Va Blanca...
la vostra má!...

blanca

la vostra má!... Said!...

said, besantla.

matarme y m'ha s La que volía
matarme y m'ha salvat!

blanca

matarme y m'ha salvat! Es vostre, vostre!

said

Llenseu al mar aqueix punyal: m'esglaya
tenintlo vos.

blanca, lo llensa per la finestra.

tenintlo vos Ja está. Fugiu!

said

tenintlo vos.Ja está. Fugiu M'arrenca
la vida!

blanca

la vida! Tornaréu?...

said

la vida! Tornaréu?... Sí: jo us ho juro!
Fins vindrá si morís lo meu cadávre!

blanca

Adeu!

said

Adeu! Ja prou!

blanca

Adeu! Ja prou Cridéume de la terra,
del mar, del paradís ó del abisme,
jo us respondré seguintvos, que so vostra!

(Se sent lleuger remor dalt de la escala. Al sentir lo soroll s'han separat depressa.)

said, desde la finestra en veu baixa.

A demá!

blanca, tambe molt baix.

A demá! Adeu!

said

A demá!Adeu Blanca!

(Said torna rápidament al costat de Blanca y la besa en la boca.)

blanca

A demá!Adeu Said!

said

A demá!Adeu! Said! Ah, Blanca!
Adeu (Said va áltre cop á la finestra.)

ESCENA XII

BLANCA, SAID, CARLES, després FERRAN, JOANOT, GUILLEM, ROCH, soldats y mariners, Said ha agafat la corda, y's troba de part de fora. Carles, ha baixat un grahó y s'atura.

carles

Hont es lo vil!

blanca, á Said.

Hont es lo vil Ja tornan! Ah! depressa!

carles

Morirá!

(Ix la lluna que ilumina de plé á Said, qui ha baixat fins á genolls.)

blanca

Mori 'L pare!

carles

(Carles ba Ah! Fuig!

(Carles baixa altre grahó y dispara sobre Said al moment en que Blanca, coneixent la intenció de son pare, d'un salt se posa al devant de Said, per resguardarlo ab son cos, rebent la bala y vacilant ferida.)

(Carles ba Ah! Fuig! Jo't mato!

blanca

Ah!

said, ha tornat á pujar y la reb en sos brassos, privantla de caure á terra, no deixantla ja fins que abrassats desapareixen.

Ah! L'heu ferida á n'ella!

blanca

Ah! L'heu ferida a n'e Pare!

carles

Ah! L'heu ferida a n'ella! Filla!

ferran, apareixent dalt de la escala, seguit de Joanot, Guillem, Roch, mariners y soldats.

Qué heu fet!...

said, ab desesperació.

Qué heu fet!. L'abandoneu? La prench! Es meva!
Morím plegats, ma esposa! Abrássam!

carles, arribant al mitj de la escena seguit de tothom.

Morím plegats, ma esposa! Abráss Filla!

said

Al mar!

blanca

Al mar! Al cel!

(Se llensan al mar abrassats. Carles, ha caygut al mitj de la escena de genolls.)

carles

Al mar! Al cel! Oh, Deu!

ferran, corrent per la finestra.

Al mar! Al cel! Oh, Deu! A fons!
(Tornant al mitj de la escena.)
Al mar! Al cel! Oh, Deu! A f Ni rastre!

TELÓ RAPIT